Sas (Sarroca de Bellera): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: sèquies -> séquies
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula d'entitat de població|de|Sas|
| topònim = Sas
| mapa de comarca = Localització de Sarroca de Bellera respecte del Pallars Jussà.svg
|X = 84
|Y = 75
|subtítol = Poble del terme de [[Sarroca de Bellera]],<br/>abans del de Benés (Alta Ribagorça)
|fotografia = sas.jpg
|fotografia_descripció =
|fotografia_mida = 250 px
|admin_tipus1 =
|admin1 =
Línia 22:
|any_cens = 2005
|altitud = 1.391,4
|codi_postal = 25555
|coordenades = {{coord|42|24|48.61|N|0|50|15.46|E|type:city(4)_region:ES-CT|display=inline,title}}
|opció_nom1 = [[Festa major]]
|opció1 =
|opció_nom2 = Creació del municipi<br/>del Batlliu de Sas
Línia 31:
|opció3 = Entre 1898 i 1920
|opció_nom4 = Agregació a<br/>Sarroca de Bellera
| opció4 = 1972
|web =
}}
'''Sas''' és un poble [[Alta Ribagorça|ribagorçà]] del terme municipal de [[Sarroca de Bellera]], a la comarca del [[Pallars Jussà]]. Fins el [[1972]], però, formava part de l'antic terme de [[Benés (antic municipi)|Benés]], de la de l'[[Alta Ribagorça]]. Segons l'eminent filòleg Joan Coromines (op. cit.), el topònim ''Sas'' procedeix d'una arrel cèltica o paracèltica, [[sorotapte]], que dóna diversos mots semblants en català antic: ''sas'', ''sarda'' i ''seix'', tots tres per a designar terres de secà àrides, habitualment muntanyoses.<ref>COROMINES, Joan. "Sas, Sarda i Seix". Dins ''Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. VII SAL-VE''. Barcelona: Curial Edicions Catalanaes i Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona "La Caixa", 1997. ISBN 84-7256-854-7</ref>
 
== Geografia==
EsÉs trobaa 2,2 km. al nord-oest del seu antic municipi, i ben bé al centre del sector nord-occidental d'aquell antic terme -igualment respecte de l'actual de Sarroca de Bellera-, prop del límit amb, actualment, [[el Pont de Suert]].
 
És accessible des de Sarroca de Bellera seguint cap al nord-oest la carretera [[L-521]], i, al cap d'1 quilòmetre, seguir la [[N-260]] cap al Pont de Suert. Al cap de 5,5 km., just abans d'arribar al Coll de la Creu de Perves, es troba l'arrencada cap al nord la Pista de Prat d'Or, que va seguint una carena i en uns 9 km. arriba a Sas. També s'hi pot arribar des del poble d'[[Erta]], al nord, del terme del Pont de Suert, per una pista asfaltada, i des de [[Sentís]], que queda uns 5,5 km. al seu sud-est.
 
L'església de Sas és dedicada a sant Miquel. Dalt del turó de Sant Quiri, quasi 1 km. al sud-est del poble, hi ha el santuari de [[Sant Quiri de Sas]], obra [[Art romànic|romànica]]. La parròquia de l'Assumpció de la Mare de Déu de Sas pertany al [[bisbat de Lleida]], pel fet d'haver pertangut, a l'[[Edat Mitjana]], al [[bisbat de Roda de Ribagorça]]. Format part de la unitat pastoral 24 de l'arxiprestat de la Ribagorça, i és regida pel rector d[[el Pont de Suert]].
 
 
== Etimologia ==
Segons l'eminent filòleg Joan Coromines (op. cit.), el topònim ''Sas'' procedeix d'una arrel cèltica o paracèltica, [[sorotapte]], que dóna diversos mots semblants en català antic: ''sas'', ''sarda'' i ''seix'', tots tres per a designar terres de secà àrides, habitualment muntanyoses.
 
== Història ==
Linha 53 ⟶ 50:
El [[1787]], juntament amb [[Benés]] i [[Sentís]], tenia 65 habitants.
 
[[Pascual Madoz]] inclou Sas en el seu ''Diccionario geográfico...''.<ref>MADOZ, delPascual. "Bastida de Bellera". Dins ''Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar''. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, [[1845]]. Edició facsímil ''Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz''. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5</ref> En principi, a l'apartat de ''Sas'' només diu que és un dels tres que constitueixen el ''Batlliu de Sas''. En l'apartat corresponent detalla els tres nuclis, i de Sas diu que té 12 cases baixes i mal construïdes, en un carrer costerut. Les malalties més comunes són cadarns, reumes i cadarns, produïdes pel clima fred i el variable del temps. També hi ha malalties gàstriques a causa de la mala alimentació. El terreny és àrid, trencat en totes les direccions, escabrós i de mala qualitat. S'hi conreaven 800 jornals, hi ha molt de bosc baix, així com oms, freixes i àlbers, alguns prats i pocs horts. Hi havia un molí fariner i alguns séquies per a regar els pocs horts existents en el terme. S'hi produïa blat, ordi, llegums, patates, hortalissa, fruita i pastures, amb les quals s'alimenta el bestiar de vaques, ovelles i cavalls. La població era de 8 veïns (caps de família) i 43 ànimes (habitants).
 
El poble de Sas era el cap de districte municipal del ''Batlliu de Sas'', que en una data indeterminada entre [[1898]] i [[1920]] canvià el nom i la capitalitat, i passà a ser [[Benés (antic municipi)|Benés]]. Finalment, el [[1972]] se l'agregà a [[Sarroca de Bellera]], del [[Pallars Jussà]].
Linha 71 ⟶ 68:
entre Pranera i Malpàs<br />
al mig troba Castellars.|Payrot, ''Cobles''}}
 
== Referències==
<references />
 
== Bibliografia ==
Línia 76:
* BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Sas". Dins ''Pallars Jussà, IV''. Lleida: Pagès Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X
* BOIX, Jordi. "Benés", a ''El Pallars, la Ribagorça i la Llitera''. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
* COROMINES, Joan. "Sas, Sarda i Seix". Dins ''Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. VII SAL-VE''. Barcelona: Curial Edicions Catalanaes i Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona "La Caixa", 1997. ISBN 84-7256-854-7
* GAVÍN, Josep M. ''Pallars Jussà''. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies,8). ISBN 84-85180-25-9
* {{citar llibre |cognom=Iglésies |nom=Josep |enllaçautor=Josep Iglésies i Fort |títol=El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II |editorial=Fundació Salvador Vives Casajoana |lloc=Barcelona |data=1981 |pàgines= |isbn=84-232-0189-9 |ref= }}
* MADOZ, Pascual. "Bastida de Bellera". Dins ''Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar''. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil ''Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz''. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.icc.cat/vissir2/?lang=ca_ES&toponim=Coll%20de%20Sas Institut Cartogràfic de Catalunya]
 
{{orfe}}
[[Categoria:Entitats de població de l'antic municipi de Benés|Sas]]
{{cal foto Alta Ribagorça}}
 
[[Categoria:Entitats de població de l'antic municipi de Benés|Sas]]