Bactriana: diferència entre les revisions

A la [[batalla d'Arbela]] o Gaugamela la cavalleria bactriana formava l'escorta de Darios amb mil homes, dirigits per [[Nabarzanes]], que després va fugir cap a [[Transoxiana]]. Quant [[Alexandre el gran]] perseguia al sàtrapa de Bactriana Bessó que s'havia proclamat rei després de matar Darios, va arribar a Aornos i Bactra, que va ocupar i va creuar l'Oxus arribant fins a Maracanda ([[Samarcanda]]) a Sogdiana. Després va tornar a Bactriana on va passar el hivern i a la primavera del [[227 aC]] va entrar des allí a l'Índia. A Bessó, mort per ordre d'Alexandre, el va succeir com a sàtrapa Artabazos i després Amyntas, nomenats ambdós pel rei macedoni. Stasanor de Soli fou sàtrapa vers el [[224 aC]] però Diodor de Sicília diu que fou sàtrapa de Pàrtia, [[Ària (Pèrsia)|Ària]] i [[Drangiana]] i no de Bactriana. Entre el [[312 aC]] i el [[302 aC]] la [[satrapia]] fou reduïda a l'obediència per [[Seleuc I Nicàtor]], i nombroses monedes d'aquest sobirà i del seu fill han estat trobades a la regió.

 

 

Els [[regnes indogrecs]] foren eliminats pels [[escites]], esdeveniments registrats per cròniques xineses. Els escites o Sakes havien arribat a les muntanyes del Hindu Kush o Paropamisos vers el [[90 aC]], i las van superar al llarg del segle per arribar al final del segle a la boca de l'Indo on Ptolomeu els situa al seu "Periple". Estrabó anomena als sakes com asis (asianis), pasianis, tocaris i sacaraulis (sarancanis) i es van crear un estat anomenat [[Sakastan]] (del que deriva el actual [[Sistan]]), però en atacar l'Índia foren rebutjats per Vikramaditya, rei d'[[Ujjain]] ([[56 aC]]).