Martina Castells i Ballespí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 9:
Camil, el germà de Martina, també va contribuir al progrés de la medicina lleidatana impulsant la creació del Col•legi de Metges i el Balneari d’Alcarràs.
L’avi del doctor Martí Castells, [[Bernat Castells]] ([[Tremp]], ¿? - ¿? Ca. 1828), fou un cirurgià llatí de dos exàmens, graduat el 1778 a Barcelona i que va exercir a [[Àger]] i [[Camarasa]].
El pare de Martí Castells, [[Pere Castells i Sapiens]] (Camarasa, 1784), fou metge de Camarasa i esporàdicament, de l’Hospital Militar de Tremp (1839) i de Sant Salvador de Toló.<ref
== Estudis ==
L’any 1874 va iniciar el segon ensenyament a l’Institut de Lleida i va obtenir el Batxillerat el 26 de juny de 1877 amb la qualificació d’aprovat. En aquesta època va destacar en les assignatures de fisiologia i higiene de 3r curs, en les quals va obtenir la qualificació d’excel•lent i premi<ref name="lleida femeni">{{ref-llibre|cognom=Mir|nom=pròleg de Conxita|títol=Lleida és femení dones per a la història|lloc=Lleida|editorial=Alfazeta|any=2009|isbn=9788493707019|edició=1a. ed.}}</ref> . Aquell mateix any es va traslladar a Barcelona on en només dos anys es va llicenciar en Medicina i va obtenir dos premis extraordinaris per mèrits acadèmics. <ref name="ara lleida">{{ref-publicació|cognom=Montagud|nom=M. Conxa|títol=Homenatge a Martina Castells: la primera doctora en Medicina de l'estat|publicació=Ara Lleida|pàgines=73-77|volum=38|url=http://www.lleidatur.com/pic//pdf/aralleida38/Ara_Lleida_38_Martina_Castells.pdf}}</ref> Posteriorment va realitzar la seva tesi doctoral titulada “Educación física, moral e intelectual que debe darse a la mujer para que contribuya en grado máximo a la perfección y la dicha de la Humanidad”, i el 29 d’octubre de 1882, a l’edat de 28 anys, fou investida doctora.<
Durant la seva època universitària va comptar amb el suport i la influència del cèlebre doctor [[José de Letamendi]], professor de la Universitat de Barcelona i amic de la família Castells. Letamendi havia estat catedràtic d’Anatomia i Dissecció a Barcelona quan ella feia aquestes assignatures entre els anys 1877 i 1879. Letamendi considerava el doctorat de Martina Castells com un fet heroic, tenint en compte el rebuig de la societat d’aquella l’època, i fins i tot al seu despatx de Madrid tenia penjada en un lloc ben visible, una fotografia de la Martina vestida amb roba doctoral. <
== Tesi doctoral ==
La tesi amb què Martina Castells va obtenir el seu doctorat el 29 d’octubre de 1882 es titulava “Educación física, moral e intelectual que debe darse a la mujer para que contribuya en grado máximo a la perfección y la dicha de la Humanidad”. El tema de fons era l’educació de la dona, el qual l’autora considerava un tema de gran actualitat i importància en el camp de la Higiene.<ref name="lleida femeni" />
La tesi estava centrada en tres punts: la mare i la filla, l’evolució de la representació de la dona al llarg de la història i la relació entre l’educació femenina i la felicitat individual.<ref name="ara lleida" />
El tribunal estava format pels professors Juan Magaz (president), José Calvo, Andrés del Busto, Francisco Santana (secretari) i un altre vocal. Van aprovar la tesi per unanimitat. <ref name="lleida femeni" />
== Controvèrsia ==
Línia 24:
Dos doctors lleidatans [[Manuel Camps Surroca]] i [[Manuel Camps Clemente]], van demostrar en un rigorós estudi publicat al Butlletí Mèdic del Col•legi de Metges de Lleida que Martina Castells va ser efectivament la primera doctora en Medicina de l’estat espanyol.
[[Dolors Aleu i Riera]] va sol•licitar examinar-se de doctorat el 27 de setembre de 1882 i el rector li va admetre la sol•licitud el 4 d’octubre. S’examinà el 6 d’octubre i fou qualificada amb un aprovat. No consta, però, que fos investida doctora, cosa que s’acostumava fer en una cerimònia solemne uns dies després d’haver aprovat l’examen.
Martina Castells va sol•licitar examinar-se de doctorat el 25 de setembre de 1882 i el 3 d’octubre va ser admesa la seva sol•licitud pel rector. S’examinà el 9 d’octubre i va obtenir la qualificació d’aprovat. Fou investida doctora el 27 d’octubre de 1882. <ref name="lleida femeni" />
== Etapa final de la seva vida ==
Després d’obtenir el doctorat, va conèixer Antoni Constantí, un comandant metge destinat a la Clínica Militar de l’Institut Pere Mates de Reus, ciutat on es van establir en casar-se.
Per consell del doctor Letamendi, Martina Castells es va dedicar a la pediatria.
Però el 21 de gener de 1884, quan la Martina tenia gairebé 32 anys i estava a punt de ser mare, va morir a causa d’un embaràs molt difícil i penós, complicat per una nefritis gravídica.<ref name="ara lleida" />
== Llegat ==
Línia 35:
-Una rambla al barri de [[Cappont]].
-El [[Col•lectiu Cultural Cappont]] va batejar el 5 de juny de 1999 una geganta amb el seu nom, vestida amb vestits de la seva època i amb maletí de metgessa i un fonendoscopi a la mà.
-El Col•lectiu Cultural Cappont va promoure la iniciativa de la confecció d’un bust de bronze, obra de l’escultor targarí [[Miquel Gaston]], i que ha estat col•locat a la rambla de Martina Castells.
| |||