Ascoli Piceno: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: poble. Un altre guerra am -> poble. Una altra guerra am
m Corregit: mb Fermo son de passa -> mb Fermo són de passa
Línia 43:
Sota domini dels bisbes-comtes va romandre a l'alta edat mitjana. El [[1091]] el Papa [[Urbà II]] va concedir el privilegi al capitoli local d'elegir al bisbe-comte. El partit imperial o [[gibelí]] es va organitzar sota els Argillano que va provocar la guerra civil. Però el bisbe Esteve va aconseguir, en mig del misticisme de la primera croada que el cap dels Argillano sortirà cap a [[Terra Santa]] amb 1400 homes i 14 capitans, i allí va morir. No va tardar a reprendre's la guerra civil fins que el bisbe Presbiter va convidar a la ciutat a l'emperador güelf [[Lotari (emperador)|Lotari]] que el va nomenar comte. Però la situació va esdevenir perillosa amb el seu successor [[Conrad III d'Alemanya|Conrad III]], gibelí; Presbiter va anar a Alemanya i va aconseguir els bons oficis de l'Emperador per establir la pau; Prestiber va rebre de Conrat el títol de príncep.
 
El [[1183]] va morir el bisbe Gisone, i es va elegir al primer podestà amb un govern municipal. El regim comunal va suplantar les atribucions civils del bisbe. [[Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric IV]] fou rebut a la ciutat. El [[1225]] hi va estar [[Sant Francesc d'Assís|Sant Francesc]]. [[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic II]] la va ocupar i saquejar per posar-la sota obediència imperial. Els cònsols locals foren empresonats, el bisbe expulsat i la dinastia güelfa va acabar els seus dies. La facció gibelina va assolir el poder i va construir la fortalesa de Tronto a la desembocadura del riu [[Tronto]], antic ''Castrum Truentinum'', que estava destruït feia molts anys. El litoral del [[Potenza]] al Tronto ja havia estat donat a la ciutat per [[Otó IV]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Carducci |nom=Giambatt |títol=Su le memorie e i monumenti di Ascoli nel Piceno |url=http://books.google.es/books?id=PBI5AAAAcAAJ&pg=PA17&dq=potenza+tronto+ottone&hl=ca&sa=X&ei=4cI4Us2IM6Td7Qah2oHoDQ&ved=0CDIQ6AEwAA#v=onepage&q=potenza%20tronto%20ottone&f=false |llengua=italià |editorial= |data=1855 |pàgines=17 |isbn=}}</ref> Aquesta dominació provocarà guerres amb la ciutat veïna de [[Fermo]] fins al segle XVI. El Papa [[Joan XXII]] el [[1323]] va confirmar la concessió imperial. Les primeres lluites amb Fermo sonsón de passada la meitat del segle XIII. El [[1280]]-[[1286]] es va produir una guerra que va acabar amb la mediació del Papa. En aquest període van néixer a la ciutat els seus tres fills més il·lustres: Girolamo Masci da Lisciano (futur Papa [[Nicolau IV]]), Francesco Stabili conegut per [[Cecco d'Ascoli]], el més famós acadèmic, astròleg i metge de la [[Bolonya]] de l'època (cremat viu per la inquisició a [[Florència]] el [[1327]]); i Domenico Savi, conegut per [[Meco del Sacco]], condemnat a ser cremat viu per heretgia. Cecco d'Ascoli i Meco del Sacco, representen la reacció contra la politització de l'església del seu temps.
 
El [[1323]] hi va tornar a haver una guerra contra Fermo, essent aquesta ciutat ocupada i saquejada. El [[1348]] els ascolans van donar el comandament del seu exèrcit a [[Galeoto Malatesta de Rimini]] que si be va patir algunes derrotes al començament (com la pèrdua de Porto d'Ascoli) va derrotar decisivament a Fermo a [[San Severino]]. Això va donar a Galeoto la senyoria de la ciutat. Però una revolta popular aviat el va enderrocar i expulsar.