Datació basada en el carboni 14: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: tesi]] i son consumid -> tesi]] i són consumid |
|||
Línia 11:
Al 1949, el [[químic]] americà [[Willard Libby]] va publicar les primeres dates radiocarbòniques. Durant la [[Segona Guerra Mundial]] havia estat un dels científics que estudiaven la [[radiació còsmica]], les [[partícules subatòmiques]] que bombardejaven la terra constantment, produint [[electró|electrons]] d'alta energia. Aquests neutrons reaccionaven amb els [[àtoms]] de [[nitrogen]] de l'atmosfera per a produir àtoms de [[carboni-14]] o radiocarboni, que es inestable degut a la presencia de 8 [[neutró|neutrons]] al nucli, en lloc dels 6 habituals en el carboni corrent ([[carboni-12]]). Aquesta inestabilitat dóna lloc a una desintegració radioactiva constant. Libby va calcular que la meitat del carboni 14 de qualsevol mostra tardava 5.568 anys a desintegrar-se (la seva [[vida mitjana]]) encara que recents investigadors indiquen que la data més exacta es de 5.730 anys.
Libby s'adonà de que la desintegració del radiocarboni a un ritme constant s'equilibrava degut a la seva producció continua per la radiació còsmica, i que per tant, la proporció de carboni 14 de l'[[atmosfera terrestre|atmosfera]] continuaria sent la mateixa al llarg del temps. A més, aquesta [[concentració]] atmosfèrica estable de radiocarboni es transmet de manera uniforme a tots els éssers vius a través del [[diòxid de carboni]]. Les plantes l'absorbeixen mitjançant la [[fotosíntesi]] i
D'aquesta manera, Libby, va compendre que coneixent el ritme de desintegració, o vida mitjana del carboni-14, es podria calcular l'edat d'una planta o un teixit animal mort mesurant la quantitat de radiocarboni que quedés a la mostra.
| |||