Diario de Mallorca: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: es quals son tipograf -> es quals són tipograf
m Corregit: petia una i altra vegada les cons -> petia una vegada i una altra les cons
Línia 25:
 
== Etapes i directors ==
El primer director de ''Diario de Mallorca'' va ser Antonio Sabater, un home de fermes idees religioses, que va estar al capdavant de la publicació des de 1953 a 1968, any de la seva jubilació. Solia escriure una columna d'opinió titulada "Brúixola", ja que era molt aficionat a titular les seccions amb noms mariners. El periòdic va néixer amb una inequívoca definició del signe catòlic. Aquesta conjunció d'una idea catòlica, moderada, però alhora liberal i respectuosa amb els drets fonamentals va caracteritzar el seu estil des dels primers dies. La jerarquia eclesiàstica d'aquells primers anys 50 estava molt marcada encara pels anys de la Guerra Civil i la posterior Guerra Mundial. L'actualitat política només tenia un home: Franco. Ja feia més d'una dècada que la Guerra Civil havia acabat, però l'actualitat nacional repetia una vegada i altrauna vegadaaltra les consignes i veritats oficials del conflicte. En general, els anys 50 van estar dominats per la guerra civil i la por permanent a un conflicte nuclear entre els EE.UU. i l'URSS. Les pàgines d'aquesta capçalera revelaven, pels seus gràfics, articles i fins i tot acudits, aquella "espasa de Dàmocles" d'un holocaust amb la qual havia de conviure amb força. El turisme ja era una realitat emergent de l'època, això explica que els grans reportatges de nous establiments hotelers eren freqüents a les seves pàgines. A més, moltes de les seccions es caracteritzaven per ser textos breus i moltes vegades sota un to amable o fins i tot l'anecdòtic.
 
La dècada dels 60 va estar determinada per allò que, en termes, es va anomenar "el desenvolupament". Això volia significar la sortida del "túnel" de la postguerra, és a dir, l'enlairament de la economia i la creació de riquesa. El creixement turístic produïa una sensació d'èxit i prosperitat que es contagiava a les informacions. Els titulars optimistes, com ''"Palma de Mallorca, centro preferido del turismo internacional"'' o ''"Mallorca es el paraíso del turista"'' es repetien dia rere dia. Sense cap dubte, l'Aeroport de Son Sant Joan va ser el protagonista de l'època. Aquesta actualitat amable va coincidir, a més, amb el canvi de propietari l'Editorial Mallorquina que passava per sèries dificultats per seguir endavant amb la publicació i es va veure obligada a reduir la meitat del format el 1963, per l'encariment del paper. Però el 1966 es va constituir Editorial Balear, presidida per Francisco Salva, suposant així nombroses millores, com campanyes publicitàries, adquisició de nova maquinària i furgonetes per al repartiment.