Attock: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Substituint plantilles de ref redirigides
m Corregit: s]] per mig d'un pont -> s]] per mitjà d'un pont
Línia 4:
== Història ==
 
'''Attock Khurd''' (la vella Attock) fou el lloc d'origen (estrictament a la veïna Shalatura) del gramàtic i matemàtic [[Panini]] (पाणिन), autor de l'''Ashtodhyaya'', la gramàtica més antiga en sànscrit que es conserva. Llavors Attock era una estació de la ruta de la seda entre [[Pèrsia]] i [[Xina]]. [[Alexandre el Gran]] va estar a uns 25&nbsp;km de la ciutat (a [[Ohind]]) i va creuar l'[[Indus]] per migmitjà d'un pont fet per [[Perdicas d'Orèstia|Perdicas]] i [[Hefestió de Pel·la|Hefestió]].<ref>[http://www.1911encyclopedia.org/Alexander_the_Great M. A. Foucher, ''Notes sur la géographie ancienne du Gandhara (commentaire a un chapitre de Hiuen-tsang", ''Bulletin de l´École Française d´Extrême-Orient,'' I, No. 4 (Oct., 1901), pp. 322-369; cited, ''Encyclopedia Britannica'', 1911.]</ref> Va formar part del [[regne grec de Bactriana]] que es va estendre cap al [[Panjab]] i que van governar fins a la invasió dels indo-escites a la meitat del [[segle I aC]]. La ciutat destaca en el regnat del net de [[Chandragupta]], [[Asoka]], emperador budista del nord de l'Índia, el qual en els seus edictes explica que els grecs del seu regne s'havien convertit al budisme (meitat del [[segle III aC]]).
 
La ciutat fou visitada pel peregrí [[Hiuen Tsang]] el [[630]] i [[643]], quan ja el budisme estava en decadència i revivia el bramanisme. Va passar per aquest temps als reis hindús de [[Kashmir]] i hi va romandre fins al [[segle IX]], per passar després als sultans hindushahides de [[Kabul]] que al començament del [[segle XI]] la van perdre davant [[Mahmud de Gazni]]. Fou després possessió dels [[Gakhars]] que van dominar una part de la regió.