Bec: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: composa -> compon |
m Corregit: cotorres son [[dimorf -> cotorres són [[dimorf |
||
Línia 16:
Els becs poden variar significativament de mida d'una espècie a una altra. El bec es compon pel [[maxil·lar superior]] i el [[maxil·lar inferior]]. La mandíbula és normalment òssia i buida per dins per facilitar el vol. La superfície externa del bec està coberta d'una beina còrnia de [[queratina]] anomenada '''ranfoteca'''. Entre la còrnia exterior i l'ós hi ha una capa vascular que conté [[vasos sanguinis]] i terminacions nervioses. La ranfoteca inclou tanmateix el ''bony'' que es pot observar en alguns [[cigne]]s, com el [[cigne mut]].
El bec té dos orificis anomenats [[narina|narines]] que connecten amb el buit interior del pic i d'ahí amb el [[sistema respiratori]]. Les nares estan normalment sobre el bec, encara que en algunes aus estan sobre una part carnosa en la base del bec anomenada '''cere''' (del [[llatí]] ''cera''). Els [[falcó|falcons]], [[lloro]]s, [[paràsit (ocell)|paràsits]] (Stercorarius) i cotorres, entre d'altres, presenten ceres. Les cotorres
Alguns pardals empren teixit mort en la punta del bec per a les tasques més dures, com ara trencar [[Noguer|nous]] o matar preses. En altres, com els [[ànec]]s, la punta del bec conté nervis per a localitzar objectes al palp. El bec es desgasta amb l'ús, per això creix contínuament al llarg de tota la vida de l'au.
| |||