Arnold Geulincx: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{inacabat}}
{{FR|data=novembre de 2012}}
[[File:Arnold Geulincx.gif|thumb|Arnold Geulincx]]
'''Arnold Geulincx''' ([[Anvers]], 31 de gener de 1624 − [[Leiden]], novembre de 1669) va ser un [[filòsof]] [[racionalista]].<ref>[http://kb.nl/denker-op-het-scherm/arnold-geulincx «Arnold Geulincx» {{nl}}], Fitxa biogràfica al web de la Biblioteca Nacional dels Països Baixos ''(Koninklijke bibliotheek van Nederland)'' [Consulta 4 de desembre de 2013]</ref>
'''Arnold Geulincx''' ([[Anvers]], 31 de gener de 1624 − [[Leiden]], novembre de 1669) va ser un [[filòsof]] [[racionalista]] flamenc. Estudià a la [[Universitat de Lovaina]], on va impartir classes de [[filosofia]] a partir de 1646. Va ser expulsat el 1657 o potser 1658, possiblement per motius religiosos. Es va traslladar a la [[Universitat de Leiden]] i es va convertir al [[calvinisme]]. Allí va ser nomenat lector de [[lògica]] en 1662 i professor en 1665. Va morir el 1669, deixant la major part de la seva obra, tota ella escrita en llatí, inèdita. Geulincx resumir tota la seva filosofia, que parteix principalment de [[Descartes]], en la frase: «Ita est, ergo ita sit» ("Així existeix, per tant així és"). Creia en una "harmonia preestablerta" com a solució a la dicotomia cartesiana ment-cos. Va morir 25 anys abans que [[Leibniz]] formulés la mateixa proposta, avui molt millor coneguda. En la filosofia de Leibniz, la doctrina de l'harmonia preestablerta es relaciona amb l'optimisme, és a dir, la noció que "aquest és el millor dels mons possibles". Geulincx, però, no va establir aquest vincle.
Geulincx, en essència, afirmava que l'home no és actor, sinó més aviat espectador dels seus propis actes, d'una manera que ni ell mateix arriba a comprendre: «Quod nescis quomodo fiat id non facis.» La voluntat provoca els nostres actes i aquests són captats pel nostre esperit, però són únicament" causes ocasionals ", ocasions, del moviment i de la sensació, sent la seva causa veritable Déu mateix. Geulincx, per tant, descartava tota acció de l'home en el món, ja que atribuïa tot el poder a Déu.L'home era simple espectador del que [[Déu]] obrava en ell, per això la seva virtut fonamental havia de ser la humilitat. La seva teoria del coneixement, d'acord amb això, era relativista: el coneixement es queda només en la superfície de les coses. Només es poden conèixer les pròpies accions i passions, la veritable saviesa únicament pertany a Déu.
 
'''ArnoldEstudià Geulincx'''a la ([[AnversUniversitat de Lovaina]], 31on deva generimpartir classes de 1624 − [[Leidenfilosofia]], novembrea partir de 1669)1646. vaVa ser unexpulsat [[filòsof]]a l'inici del [[racionalista1658]], flamenc.per Estudiàquè avolia lacasar-se [[Universitatamb deSuzanna Lovaina]]Strickers, onel vaque impartirno classes deera autoritzat.<ref>[[filosofia]http://kb.nl/denker-op-het-scherm/arnold-geulincx/leven-in-leuven-en-leiden «Leven in Leuven en Leiden» {{nl}}], aWeb partirde de 1646.la Vaweb serde expulsatla elBiblioteca 1657Nacional odels potserPaïsos 1658,Baixos possiblement''(Koninklijke perbibliotheek motiusvan religiosos.Nederland)'' [Consulta 4 de desembre de 2013]</ref> Es va traslladar a la [[Universitat de Leiden]] i es va convertir al [[calvinisme]]. Allí va ser nomenat lector de [[lògica]] en 1662 i professor en 1665. Va morir el 1669, deixant la major part de la seva obra, tota ella escrita en llatí, inèdita. Geulincx resumir tota la seva filosofia, que parteix principalment de [[Descartes]], en la frase: «Ita est, ergo ita sit» ("Així existeix, per tant així és"). Creia en una "harmonia preestablerta" com a solució a la dicotomia cartesiana ment-cos. Va morir 25 anys abans que [[Leibniz]] formulés la mateixa proposta, avui molt millor coneguda. En la filosofia de Leibniz, la doctrina de l'harmonia preestablerta es relaciona amb l'optimisme, és a dir, la noció que "aquest és el millor dels mons possibles". Geulincx, però, no va establir aquest vincle.
== Obres fonamentals ==
 
Geulincx, en essència, afirmava que l'home no és actor, sinó més aviat espectador dels seus propis actes, d'una manera que ni ell mateix arriba a comprendre: ''«Quod nescis quomodo fiat id non facis.»'' La voluntat provoca els nostres actes i aquests són captats pel nostre esperit, però són únicament" causes ocasionals ", ocasions, del moviment i de la sensació, sent la seva causa veritable Déu mateix. Geulincx, per tant, descartava tota acció de l'home en el món, ja que atribuïa tot el poder a Déu. L'home era simple espectador del que [[Déu]] obrava en ell, per això la seva virtut fonamental havia de ser la humilitat. La seva teoria del coneixement, d'acord amb això, era relativista: el coneixement es queda només en la superfície de les coses. Només es poden conèixer les pròpies accions i passions, la veritable saviesa únicament pertany a Déu.
 
== Obres fonamentals ==
* Quaestiones Quodlibeticae (1653)
* Disputatio medica inauguralis de febribus (1658);
Linha 11 ⟶ 13:
* Methodus inveniendi argumenta (1663)
* De virtute (1665).
 
==Referències==
{{Referències}}
 
{{ORDENA:Geulincx, Arnold}}
 
[[Categoria:Filòsofs europeus]]
[[Categoria:Belgues]]
[[Categoria:Persones d'Anvers]]