En climes [[aridesa|àrids]] sovint els [[sòl]]s sonsón més o menys salins i les vores dels llacs o llacunes també ho poden ser, aleshores les plantes halòfites són les úniques que hi estan adaptades. La capacitat de suportar grans quantitats de sals en el sòl pot ser facultativa (plantes que la desenvolupen només quan es troben en condicions salines) o obligada. També s'ha de tenir en compte els diferents nivells de tolerància a la sal de cada espècie l'[[ordi]] i la [[palmera datilera]] suporten fins a 5 g/litre de sòlids dissolts essent molt més que la majoria dels conreus però molt menys que els veritables halòfits que, com alguna espècie de salicòrnia, suporta fins 70 g/litre (la concentració mitjana de l'aigua de mar és de 40 g/litre).
La pressió osmòtica que s'exerceix sobre un organisme viu depèn del diferencial de concentració entre les cèl·lules de l'organisme i el medi exterior. Cadascuna de les espècies té un marge d'adaptació a aquesta pressió osmòtica però les plantes no halòfites no poden viure on ho fan les halòfites que compten amb unes adaptacions especials entre les quals estan:
