La volta a la Gàl·lia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Gàl·lia son aquelles -> Gàl·lia són aquelles
Línia 22:
#Gésocribate ([[Le Conquet]])
Fins a la versió final es van fer moltes modificacions. Als primers esbossos, l'itinerari era en sentit invers. Igualment, Astèrix i Obèlix havien de passar per moltes més ciutats, però les etapes es van haver de limitar pel nombre de pàgines. Aquestes eren Caesarodunum ([[Tours]]), per comprar [[rillettes]]; Vesunna ([[Perigús]]), per comprar [[foie gras]]; Baeterrae ([[Besiers]]), per comprar [[vi]]; Arelate ([[Arle]]), per comprar [[salsitxa|salsitxes]]; Cabello ([[Cavalhon]]), per comprar [[Melonera|melons]]; Cularo ([[Grenoble]]), per comprar [[Nou (fruit del noguer)|nous]]; Genabum ([[Orleans]]), per comprar [[vinagre]] i Suindinum ([[Le Mans]]), per comprar [[pollastre]]). Si bé ambdós personatges visiten Gésocribate ([[Le Conquet]]), no compren [[crêpe]]s, com s'havia previst a la primera versió.
* Les especialitats culinàries que recullen per tota la Gàl·lia sonsón aquelles típiques d'avui, les quals no existien a l'època.
* Astèrix traça el seu itinerari sobre un mapa que representa les fronteres actuals de [[França]] (p. 9)
* El [[xampany]] s'inicià cap al [[segle XV]], tot i que no va ser fins cap al [[1670]] quan el monjo [[dom Perignon]] hi introduí el tap de suro subjectat amb una grapa metàl·lica. A més ja apareixen les seves varietats (brut, sec, semi-sec, dolç), i es menciona el seu ús per batejar galeres (p.18).