Grand Palais: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa l'article correcte a l'estació
correcció d'apostrofació, de concordança i de sintaxi
Línia 42:
 
'''Salons artístics'''
Els salons dedicats a les belles arts van conèixer la seva edat d'or als trenta primers anys d'existència del Grand Palais. Amb l'adveniment del [[Front Popular (França)|Front Popular]] el 1936, aquestes presentacions, considerades per alguns com una expressió d'art reservada per a l'elit burgesa, van perdre progressivament prestigi i van veure reduïda de manera considerable la seva superfície a favor de la instal·lació definitiva del ''Palais de la découverte'' (Palau del Descobriment) dedicat a les ciències aplicades, el 1937 per iniciativa del [[físic]] [[Jean Perrin]]. Després de la [[Segona Guerra Mundial]], els salons artístics van perdurar una mica més, fins a veure el seu espai d'exposició disminuir i ser confinats als llocs menys nobles i visibles del Grand Palais.
 
S'han celebrat al Grand Palais els següents salons d'art:
Línia 84:
'''Altres utilitzacions curioses'''
 
Al llarg del segle XX, el Grand Palais ha estat unes vegades víctima dels drames de la història i d'altres testimonitestimonis de reutilitzacions sovint imprevistes:
* Al principi de la [[Primera Guerra Mundial]], el Grand Palais va ser utilitzat com a aquarterament per a les tropes colonials en ruta cap al front abans d'habilitar-se com a hospital improvisat, per als ferits de la Marina que no van poder trobar plaça als hospitals de la capital, plens de gom a gom.<ref name=Hist>{{Citar web |url=http://www.emoc.fr/operations/Grand%20Palais/Historique%2028_09_06.pdf |títol= Le Grand Palais au fil du temps|llengua=francès|consulta=22 de juny de 2011}}</ref>
* Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el Gran Palais va patir un bombardeig i després va ser requisat per a dipòsit protegit de vehicles militars. L'agost de 1944, durant els combats per l'alliberament de la capital ocupada pels nazis, va resultar parcialment cremat com a conseqüència d'un incendi declarat al «paddock» i a la galeria nord-oest.<ref name=Hist />
Línia 105:
=== Galeries nacionals del Grand Palais ===
 
El 1964, Reynold Arnould va condicionar una part de l'ala nord del Grand Palais a petició d'[[André Malraux]], l'aleshores ministre de Cultura de França, per a una nova secció, les ''Galeries nationales du Grand Palais''. Aquesta secció estava destinada a rebre grans exposicions temporals de col·leccions provinents dels museus nacionals del país i albergà, el 1966, una retrospectiva del pintor [[Pablo Picasso]] i una important presentació d'[[art africà]].<ref>{{citar web|url=http://www.aquadesign.be/actu/article-3298.php|llengua=francès|consulta=22 de juny de 2011|títol=Le Grand Palais à Paris, la réhabilitation est en cours}}</ref> En aquesta exposició es va poder veure la sèrie completa de ''[[Las Meninas (Picasso)|Las Meninas]]'' de l'artista malagueny, entre moltes d'altres obres de referència.<ref name="culturelles(France)1968">{{ref-llibre|autor=France. Ministère des affaires culturelles|coautors=Centre national de la recherche scientifique (France); Comité français d'histoire de l'art|títol=Revue de l'art|url=http://books.google.cat/books?id=vGFHAQAAIAAJ|consulta=21 de juny de 2011|any=1968|editorial=Flammarion}}</ref> ArrelArran de l'èxit obtingut, el Govern francès va renunciar al seu eventual projecte de demolició de l'històric Grand Palais i de l'edifici que després va transformar en [[Museu d'Orsay]]. El 1991, durant l'exposició consagrada a l'artista [[Georges Seurat]], el Grand Palais va patir el primer robatori de la seva història, que va afectar a la pintura ''Cocher de fiacre'', de 1887.<ref>{{Citar web |url=http://www.elpais.com/articulo/cultura/SEURAT/_GEORGES_/PINTOR/Robo/dibujo/Georges/Seurat/Grand/Palais/Paris/elpepicul/19910530elpepicul_2/Tes |obra=El País |títol=Robo de un dibujo de Georges Seurat en el Grand Palais de París |any=1991 |consulta= 22 de juny de 2011|llengua=castellà}}</ref>
 
Algunes exposicions realitzades a les Galeries nacionals:
Línia 159:
El [[juny]] de [[1993]] es va donar l'alerta després de desenganxar-se un element de [[rebló]] i caure, des d'una alçada de prop de trenta-cinc metres, durant una exposició dedicada al disseny.<ref name=Hist />[[Jacques Toubon]], aleshores ministre de Cultura de França, va prendre la decisió de tancar «provisionalment» el Grand Palais el mes de novembre del mateix any, —a causa del perill que representava la caiguda de nous reblons sobre el públic—.<ref name=Hist />
 
La col·locació de xarxes de protecció sota les vidrieres i la convocatòria d'experts per pal·liar aquesta situació no van van bastar per mantenir el Palau obert al públic. Només després dels necessaris treballs per garantir la seguretat, les Galeries nacionals i el Palau del Descobriment van estar novament disponibles. La utilització de la nau central es va interrompre durant dotze anys.<ref name=Fris/>
 
=== Incidències detectades ===
Línia 167:
* Els xocs soferts directament per l'estructura metàl·lica, a mercè de les realitzacions d'imponents decoracions o d'exposicions, com ara el Saló de l'Aeronàutica, on hi havia globus, de vegades, presentats en suspensió. Això va provocar un envelliment prematur de diversos elements metàl·lics.
* La utilització del Grand Palais per a presentacions hípiques va tenir com a conseqüència una alteració a la base de diversos pilars, a causa de l'acidesa del sòl, que absorbia l'orina dels cavalls.
* L'ús superior de làmines reblades d'[[acer]] en la concepció de l'estructura metàl·lica, en lloc de d'utilitzar elements de ferro, com en la torre Eiffel. Aquest material, a l'època de l'obra, era menys flexible i es dilatava menys que la fabricació d'avui dia, a part que aquesta unió de més de dos-cents metres no contenia cap juntura de dilatació.<ref name=Emoc />
* La deformació d'armadures i d'altres elements, deguda a assentaments diferencials i també al propi pes de la [[cúpula]].
* Les primeres esquerdes que van aparèixer van ser causades per l'entrada d'aigua a través de la [[vitrall|vidriera]], el que provocava una lenta corrosió del [[metall]].
Línia 215:
Aquesta opció va ser considerada després d'un primmirat estudi i anàlisi:
* El desmuntatge de les plaques que portaven el nom de les empreses que havien participat a l'obra de finals del segle XIX va deixar a la vista les parts del recobriment menys exposades. Allà s'aprecià una coloració pròxima al verd clar.
* Mostres del recobriment van ser sotmeses a anàlisiuna fisicoquímicanàlisis fisicoquímica al Laboratori de Recerca per a Monuments Històrics de [[Champs-sur-Marne]]. Entre els procediments emprats hi havia inspeccions mitjançant un [[microscopi electrònic de rastreig]]. Els exàmens van permetre determinar el nombre de capes de pintura, la seva composició i els diferents [[pigment]]s utilitzats per a cada una d'elles. La més antiga es va sotmetre a una exposició prolongada de raigs [[ultraviolat]]s per avaluar-ne la seva conducta en front de l'envelliment.
* Es va cercar la formulació del producte original emprat en la construcció de 1900 i per fer-ho, es va investigar el fabricant subministrador de la pintura. Es trobà que es tractava d'una empresa que va popularitzar la marca «Ripolin», amb la qual es coneix genèricament en francès a una gamma de pintures plàstiques, i que conservava encara els arxius sobre l'època en qüestió. Gràcies a això, es va poder trobar el producte subministrat, el qual s'havia batejat com verd «Reseda». Tanmateix, sota la mateixa denominació de verd reseda s'havien comercialitzat tres matisos, pàl·lid, mitjà i fosc. Per això, es va haver de realitzar una anàlisi que va demostrar que la pintura emprada d'origen era el «verd reseda pàl·lid».
 
Línia 223:
 
=== Rehabilitació de la vidriera ===
La restauració de l'armadura també va portar a la rehabilitació de la vidriera i de la seva trama poc estètica. Durant el transcurs de l'estudi previ, l'arquitecte Alain-Charles Perrot va suggerir que fos restituïda la trama inicial i l'amplada dels vidres, desnaturalitzats en el curs d'ununa campanya de revisió. A més a més, la constitució dels vidres no corresponia a les regles de seguretat exigides avui dia. El vidre armat d'aleshores va ser reemplaçat per un modern vidre laminat, que posseeix dues qualitats primordials:<ref name=NV>{{Citar web|url= http://www.emoc.fr/operations/Grand%20Palais/Grand%20Palais%2007%202005.doc |títol= Les travaux de restructuration et de restauration|llengua=francès|consulta=24 de juny de 2011|pàgines= pàg.3-4}}</ref>
* Permet al personal de manteniment circular sobre les passarel·les exteriors sense perill. El vidre armat, encara que reforçat per una armadura de filferro, no era capaç de suportar la caiguda d'un home, que després de travessar la vidriera, patiria una caiguda mortal. La nova vidriera, sense un augment notable del pes, evita aquest inconvenient i és, a més, d'un manteniment més fàcil.
* Lliure d'armadura interna i dels defectes d'acabat de l'antic material, el vidre laminat, encara que més gruixat (9 mm), és més transparent.<ref name=NV/> La perspectiva conjunta de les vidrieres de la nau central i l'atmosfera que regna en l'interior de l'edifici van ser transformats. Encara que aquesta transparència no correspon completament amb l'estat original, no es pot negar la millora aportada en la utilització dels espais d'exposicions. Així, els reflexos visibles de l'exterior també van ser modificats. Els tractaments aplicats sobre la superfície de la vidriera aporten un toc final i transformen la percepció que es podia tenir en els espais exteriors del Grand Palais.