Giacomo Leopardi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m corrección ortográfica: deja > deixa |
m progresivament > progressivament |
||
Línia 12:
Al nàixer, Giacomo posseïa una malaltia òsea congènita, fet que l'induí a emprar la seva infantesa estudiant i llegint amb gran curiositat. Als onze anys llegeix [[Homer]], als tretze escriu la seva primera tragèdia; als catorze, la segona: ''Pompeu a Egipte''; als quinze compon un assaig sobre [[Porfiri]]. A tan precoç edat, guaria amb el coneixement de set llengües diferenciades i havia estudiat disciplines ben diverses: [[llengües clàssiques]], [[hebreu]], llengües modernes, [[història]], [[filosofia]], [[filologia]], [[ciències naturals]] i [[astronomia]]. Tal exuberància en l'estudi repercutí quant al seu estat de salut: Leopardi va ser durant tota la seva existència un homre malaltís de mena. L'any [[1810]] rebé la tonsura de mans del bisbe Bellini. Però la lectura dels [[L'Enciclopèdia|enciclopedistes]] [[francès|francesos]] destrueix de mode definitiu la seva fe religiosa. Leopardi evocarà tals jorns de la infantesa i joventut en el reconegut poema ''Le ricordanze'' (''Els records''). Amb motiu del seus traballs destinats a la traducció, encetà una relació epistolar amb l'ancià [[Humanisme|humanista]] [[Pietro Giordani]], que serà el seu amic i editor. El primer amor fou la cosina del pare ''Gertrude Cassi-Lazzari'', de 27 anys, a qui dedicà el poema "Il primo amore" (El primer amor).
Escrigué un tractat d'astronomia i un poema en [[grec antic]] qualitativament excel·lent (quant a institució lèxica i morfològica es refereix). El culte de la glòria dels herois antics menà Leopardi a abastar gèneres diferents: als disset compongué un assaig, ''Sobre els errors populars dels antics''; acomplerts els dinou inicià el seu quadern d'apunts, ''Zibaldone dei pensieri'', company ineludible fins al [[1832]]; als vint compongué els primers poemes verament madurs de la seva producció, a més de ''Sobre el monument a Dante''. L'any següent, malalt de la vista, que perdia
El 1831, succeïda l'aparició de l'obra ''Canti'' (''Cants''), és escollit diputat de [[les Marques]] a l'Assemblea Constituent de Bolonya, però perdé la fe en el [[Liberalisme|movimient liberal]] i renuncià a l'escó; posteriorment, propugnà una crítica envers els liberals en l'obra ''Paralipomeni della Batracomiomachia'', [[1834]]. El [[1837]] morí a la ciutat de [[Nàpols]], on prèviament havia establert la seva residència quatre anys abans.
| |||