Granada propulsada per coet: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m anular -> anul·lar
Línia 33:
Però el model més estès de llançagranades és el [[RPG-7]], que va entrar en servei a [[1961]] a la [[Unió Soviètica]], i també és el més copiat fins avui. Està present en tots els conflictes des dels [[Anys 1960|anys 60]]. El submodel RPG-7V és el llançagranades estàndard de la infanteria russa i dels combatents d'altres països.
 
El RPG-7 es basa en un tub de 4 cm de gruix soldat a una secció més gruixuda que acaba en un estrangulament i una tovera per provocar el [[efecte Venturi]] i anularanul·lar el retrocés de l'arma en disparar el projectil. L'arma porta la típica empunyadura tipus pistola i un suport per l'espatlla, a part d'una mira òptica que permet disparar a objectes immòbils fins a 500 metres de distància ja blancs en moviment fins a 300 metres. Algunes variants incorporen un bípode metàl·lic per millorar la punteria en estar assegut o estès a terra.
 
El projectil utilitza un cartutx propelent per llançar a 15 metres de distància del soldat que dispara l'arma, moment en què s'encén un coet de combustible sòlid. Això es fa per assegurar-se que el soldat no rebrà una flamarada del coet a la cara. El projectil no té aletes estabilitzadores, en el seu lloc utilitza una sèrie d'orificis laterals d'escapament de gasos que el estabilitzen durant el vol. Disposa de diversos tipus de projectils, el tradicional projectil HEAT que permet perforar 60 mm d'acer, un projectil que incorpora dos caps HEAT en tàndem per atacar vehicles protegits amb armadura reactiva sobre la seva armadura tradicional i dos models d'alt explosiu anti-búnquer i antipersona .