Benet XIV: diferència entre les revisions

Des del punt de vista doctrinal, però, va mostrar-se intransigent amb els costums dels pobles que s'anaven incorporant a l'Església. Probablement, l'acte més important del seu pontificat van ser la promulgació de les lleis sobre les missions en les butlles papals ''Ex quo singulari'' i ''Omnium solicitudinum'', on denunciava les pràctiques missioneres orientals, d'acomodar els usos i les paraules cristianes als rituals de les cultures natives amb la finalitat d'assimilar-les, utilitzat extensament pels jesuites en les seves missions a la Xina.

Com a exemple de les qüestions condemnades hi havia l'adoració a les estatues dels avantpassats: "(...) És inacceptable que se li doni a un avantpassat la veneració catòlica dels sants?" i "(...) pot un catòlic legitimament, venerar a un avantpassat que no era cristià?".

 

El [[1741]], va autoritzar la formació de la congregació dels Passionistes i el [[1749]] la dels missioners Redemptoristes.