Física aristotèlica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Substituint plantilles de ref redirigides |
m Corregint errors lingüístics |
||
Línia 43:
[[Alhazen]] (965-1039) també es va ocupar de discutir la teoria d'atracció entre diverses [[masses]], i sembla que ell estava al tant de la [[magnitud física|magnitud]] de l'[[acceleració]] produïda per la [[gravetat]] i havia descobert que els cossos celestes "obeïen les lleis de la física". [[Al-Biruní]] (973-1048) va ser el primer a descobrir que l'[[acceleració]] es troba associada a un moviment no uniforme, el que és part de la [[Lleis de Newton|segona llei de moviment de Newton]].<ref>{{MacTutor|aneu=AL-Biruni|title=AL-Biruni}}</ref> Durant el seu debat amb [[Avicenna]], Al-Biruni també va criticar la teoria de la gravetat d'Aristòtil perquè negava l'existència de la levitat o gravetat en les [[esfera celeste|esferes celestes]] i pel seu concepte que el [[moviment circular]] era una propietat innata dels [[Objecte astronòmic|cossos celestes]].<ref name=Berjak>Rafik Berjak and Muzaffar Iqbal, "Ibn Sina--Al-Biruni correspondence", ''Islam & Science'', June 2003.</ref>
En 1121, [[Al-Khaziní]], en ''El llibre del Balanç de la Sabiduria'', va proposar que la gravetat i l'[[energia potencial]] gravitatòria d'un cos varien depenenent de la seva distància al centre de la Terra.<ref>Mariam Rozhanskaya and I. S. Levinova (1996), "Statics", in Roshdi Rashed, ed., ''[[Encyclopedia of the History of Arabic Science]]'', Vol. 2, p. 614-642 [621-622]. [[Routledge]], London and New York.</ref> [[Abu-l-Barakat]] (1080-1165) va escriure una crítica a la física d'Aristòtil titulada ''al-Mutabar'', on va negar la idea d'Aristòtil sobre que una força constant produïx un moviment uniforme, ja que Abu-l-Barakat se'n va adonar
| last = [[Shlomo Pines]]
| title = Abu'l-Barakāt al-Baghdādī , Hibat Allah
Línia 76:
{dy\over dt} = y
</math>
amb la condició
Galileu va demostrar que aquest sistema romandria en <math>y=0</math> per un temps indefinit. Per altra banda si una pertorbació posava al sistema en moviment, l'objecte augmenta la seva velocitat de forma exponencial amb el temps, però no de forma quadràtica com indicaven els seus experiments.<ref name=GalileoNewSciences/>
| |||