Rouran: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: es van se`parar del -> es van separar del
Petita correcció incompleta: fragments idèntics s'han fet servir en un altre article...
Línia 1:
La '''rouran''' (en [[xinès]] '''柔然''', en [[pinyin]] ''róurán'', [[Wade-Giles]] ''Jou-jan''), també anomenada '''ruanruan''', '''tan-tan''' o '''juanjuan''', fou una confederació de tribus nòmades, probablement mongoles, emparentades amb els [[sienpei]]. El seu nom, elsque hiels fou donat pels xinesos, i esés un joc de paraules pejoratiu que volsignifica dir "«insectes desagradablement indecisos"».Un dels seus caps, Xö-luen, va sotmetre vers el [[402]] a una horda rival: els [[kao-kiu]]. Des de llavors, dominaren tot el [[Gobi]] septentrional, fins a la frontera de [[Península de Corea|Corea]], i l'[[Irtish]] fins prop de [[Qarashahr]].
 
Un delsEls seus caps,reis Xö-luen, va sotmetre vers el [[402]] a una horda rival, els [[kao-kiu]]. Des llavors van dominar tot el [[Gobi]] septentrional fins a la frontera de [[Península de Corea|Corea]] i l'[[Irtish]] fins prop de [[Qarashahr]]. Forenforen els primers que van usar pel seu reiempraren el títol de [[khan]] o kakhan (el títol ''[[chan-yu]]'' era probablement turc). A començamentsprincipis del segle V, la [[dinastia Wei]] ([[Tabgatch]]), sota el rei Sseu (409-423), va rebutjar alsels rouran del nord de Xina i després, cap al riu Groc, el [[424]], per obra del següent rei Wei, Tao (423-452). Tao va ferféu una nova expedició l'any següent ([[425]]), travessantatravessant el Gobi i arribant uns mesos després fins el regne d'[[Hia]], el 426 i [[427]]. El [[429]] una altra expedició de Tao contra els rouran va ser rebutjada amb greus pèrdues. Tao va atacar altra cop als rouran el [[443]], i de nou el [[449]].
 
Vers el [[500]], algunes hordes es van separar del seu control. El [[508]] foren derrotats pels [[tolös]] (abans [[kao-kiu]]) als que van derrotar el seu torn el [[516]] i van sotmetre de nou. Una nova revolta fou aplanada el [[521]].
 
Vers el [[520]] els rouran dominaven des de [[Manxúria]] a [[Turfan]] i s'havien aliat als [[heftalites]] que governaven sobre Semiretxe, Turquestan, Sogdiana, Iran oriental i Kabul fins a Merw i la mar d'Aral i fins al Panjab. El khan heftalita s'havia casat amb una tia del khan dels rouran, khan que es deia Anakuei. Una guerra civil per aquesta època entre Anakuei i el seu oncle (conegut només pel seu nom xinès de P'o-lo-men) els va debilitar; cada pretendent va tenir el suport d'algunes hordes, un de les orientals i l'altra de les occidentals. Anakuei es va imposar (522-552) però des de llavors les hordes turques vassalles es van mostrar insubmises, especialment els [[kao-kiu]], ara nomenats els [[tolös]] o töläch (que després foren els [[uigurs]]) però també d'altres. El tolös es van revoltar el [[546]] i van poder ser controlats però tot seguit es van revoltar els [[T'ou-kiue]] ([[551]]). A la guerra que va seguir els rouran van perdre Mongòlia davant aquestos darrers. Els rouran es va haver de refugiar a la frontera de Xina i els caps a la cort dels [[Pei Ts'i]], successors dels [[Tong Wei]], que van establir a les hordes rouran com a vigilants a les marques frontereres.