Uti possidetis iure: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Arreglant paràmetres de citar llibre |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Al finalitzar +En finalitzar, - al finalitzar + en finalitzar) |
||
Línia 2:
[http://books.google.cat/books?id=seMMAAAAYAAJ&pg=PA120&dq=uti+possidetis+iure+derecho+internacional&as_brr=3&ei=Mw1VSpKoF5WKzQT0srmdBw] </ref> el territori posseït al final d'un conflicte, interinament, fins que es disposi una altra cosa per un [[tractat internacional|tractat]] entre les parts. Pel que sembla derivar de l'expressió llatina "'' utilització possidetis, ita possideatis ''", és a dir, "com tu posseïa, continuaràs posseint".
Aquest principi prové del [[dret romà]], que autoritzava a la part bel·ligerant reclamar el territori que havia adquirit després d'una [[guerra]]. A partir d'això, el terme ha estat utilitzat històricament per legitimar conquestes territorials, per exemple, l'annexió de la [[Alsàcia-Lorena]] per part del [[imperi alemany]] a [[1871]]. Aquest principi va ser aplicat en el [[segle XVIII]] entre Espanya i Regne Unit
== Aplicació contemporània per a la delimitació de fronteres ==
| |||