Magellan: diferència entre les revisions

Durant els quatre cicles orbitals recorreguts entre setembre de [[1992]] i maig de [[1993]], la sonda obtingué dades del [[camp gravitatori]] de Venus. Durant aquest període, la ''Magellan'' no va usar el radar. En el seu lloc va transmetre un senyal de ràdio constant a la terra, de manera que al travessar una zona amb una gravetat superior a la normal, la sonda acceleraria la seva velocitat, provocant un lleuger canvi en el senyal de ràdio a causa de l'[[efecte Doppler]].

 

 

El setembre de [[1994]] es va reduir de nou l'òrbita per realitzar una prova anomenada «experiment del molí de vent». En aquesta prova, els panells solars de la sonda van adoptar una forma semblant a les aspes d'un molí, i la sonda s'introduí en la part externa de la densa atmosfera de Venus. D'aquesta forma els controladors van mesurar l'esforç de torsió necessari per mantenir l'orientació de la ''Magellan'' i mantenir-la sense girar. Aquest experiment va permetre obtenir informació sobre la composició de la part alta de l'atmosfera de Venus, informació útil per al disseny de sondes futures. L'[[11 d'octubre]] de [[1994]], tal com s'havia previst per al final de la missió, l'òrbita va ser rebaixada una vegada més, perdent-se el senyal de ràdio al dia següent. L'endemà següent, la sonda penetrà totalment en l'atmosfera i es vaporitzà gairebé per complet, encara que es creu que algunes parts van arribar a xocar amb la superfície.