Operació Mar Verd: diferència entre les revisions

Una setmana després de la invasió, Touré va establir un comitè de deu persones: el Haut-Commandement (alt comandament). Personal amb els membres lleials del Buró Polític, l'Alt Comandament va córrer Guinea per decret. L'Alt Comandament supervisà arrestos, detencions sense judici i execucions. Les accions de l'Alt Comandament van delmar les files dels funcionaris del govern i la policia. Entre les víctimes es trobaven el president del Banc Central de la República de Guinea i el ministre d'Hisenda Ousmane Baldé.<ref>{{ref-llibre|nom= Thomas|cognom= O'Toole|nom2= Janice|cognom2= Baker|títol= Historical Dictionary of Guinea| editor= [[Scarecrow Press]]|col·lecció= African historical dictionaries|volum= vol. 94|data= 2005|pàgines= pàg. 17| isbn=0810846349}}</ref> Després d'un judici de cinc dies, el 23 de gener de 1971, el Suprem Tribunal Revolucionari va ordenar 29 execucions (dutes a terme tres dies més tard), 33 condemnes a mort ''in absentia'', 68 penes de cadena perpètua amb treballs forçats, i 17 ordres de confiscació de tots els béns. Les tropes afro-portugueses que havien desertat a Guinea van rebre sentències de cadena perpètua amb treballs forçats. 89 dels acusats van ser posats en llibertat, però els dissidents diuen que algunes persones "van desaparèixer" a la presó o van ser executades extrajudicialment. Els condemnats a execució inclosos els membres del partit de govern (incloent els caps de partit del veïnatge a Conakry), el Cap de la Policia de Conakry, un secretari del president, un viceministre d'Hisenda, i almenys cinc soldats guineans. Els que tenien els seus béns confiscats eren francesos o Libanesos. El destí d'altres europeus que van ser arrestats es desconeix. Entre els que van rebre sentències de cadena perpètua van ser ex ministres del govern, caps d'empreses estatals, un ex governador de la regió, i els dos alts funcionaris del Museu Nacional.{{Citació necessària|data=novembre de 2012}}

== ReferènciesEnllaços externs ==