Heraclià (usurpador): diferència entre les revisions

'''Heraclià''' (''Heraclianus'', {{polytonic|Ἠρακλειανός}}) fou un usurpador del tron imperial romà del segle V.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bury |nom=J. B. |títol=A History of the Later Roman Empire from Arcadius to Irene |volum=vol.1 |url= |llengua=anglès |editorial= |data=1889 |pàgines=146 |isbn=}}</ref>

Fou oficial de l'emperador [[Flavi Honori]]. Apareix el [[408]] com la persona que va matar de pròpia mà a [[Estilicó]] i va rebre en recompensa el càrrec de ''[[comes]]'' d'Àfrica. [[Zòsim]] diu que va succeir a [[Batanari]] (que estava casat amb la germana d'Estilicó), el qual fou executat per ordre d'Honori aquell any 408, però en aquest any apareix a Àfrica un ''comes'' Joannes que fou mort en una revolta popular, i probablement Heraclià fou successor d'aquest i no de Batanari. [[Pau Orosi|Orosi]] diu que Heraclià no fou enviat a [[província romana d'Àfrica|Àfrica]] fins el [[409]] quan va assolir la corona [[Prisc Àtal]].

Heraclià fou lleial a [[Heracli]] contra Prisc Àtal i el va ajudar també contra el visigot [[Alaric I]], assegurant les principals posicions a Àfrica i confiscat naus per impedir abastir de gra a Roma, provocant la fam a la ciutat. Prisc va enviar com a governador a Constant, però sense tropes, contant suposadament amb la submissió voluntària d'Heraclià o la revolta dels provincials, però cap d'aquestes coses es va produir. Prisc va enviar diners a [[Flavi Juli Constant]] per assolir els seus objectius però la major part d'aquest diners van caure en mans d'Heraclià que els va enviar a Honori a [[Ravenna]]. Alaric va proposar enviar a Àfrica al seu general [[Drumes]], però Prisc no ho va consentir, i fou una de les causes que van portar a l'enderrocament de Prisc pels visigots. Heraclià disposava d'una força molt petita (ja que Alaric només pensava enviar mig miler de soldats) però sembla que tenia la fidelitat dels provincials a causa del fet que havia ordenat tolerància amb els [[donatistes]] i havia convençut a Honori de decretar la tolerància. Però quan el perill va haver passat Heracli va revocar l'edicte anterior.

{{referènciesamaga}}