Cartoixa de Porta Coeli: diferència entre les revisions

En aquestos anys la crisi de la provisió de les vicaries de [[Llíria]], [[Benaguasil]] i [[la Pobla de Vallbona]] provoquen maldecaps als monjos. Els vicaris nomenats exerceixen la cura de les ànimes dels feligresos amb completa independència del prior de Portaceli, per bé que aquest conserva el títol de rector. Tenim notícia d'aquestos fets gràcies a [[Joan Baptista Cervera]], vicari del monestir durant 33 anys. La seua obra principal, ''Annales de la cartuja de Porta Coeli'', és essencial per a estudiar i conèixer la vida de la cartoixa. Una de les dues parts d'aquesta obra porta inserida dues pàgines de la ''[[Bíblia Valenciana]]'' de [[Bonifaci Ferrer]], que són les conservades a la [[Hispanic Society of America]]. Altres obres seues són ''Vidas de varones ilustres de Portaceli'' conservada a la [[Catedral de València]] o ''De rebus Monasterii Porta Coeli'', conservada a la [[Universitat de València|Facultat de Geografia i Història de València]].

 

 

No obstant en el mateix segle es fan obres importants. Es reconstrueix el claustre dels Tarongers, segon claustre eremític, donant-li un aspecte d'influència [[Monestir de l'Escorial|escorialenca]]. A l'església principal es fa un nou retaule [[barroc]], amb pintures de [[Francesc Ribalta]] (gran part d'aquest retaule es conserva al [[Museu de Belles Arts de València]]). Gran part d'estances del monestir foren renovades, exceptuant el petit claustre gòtic i la capella renaixentista de [[Tots Sants]]. A banda d'això tota la cartoixa s'omplirà de pintures, hi pintaran: [[Lluís Pascual Gaudín]] i [[Genís Díaz]], cartoixans; els Ribalta, [[Joan Sarinyena]], [[Pedro Orrente]], [[Jeroni Jacint Espinosa]], [[Alonso Cano]] i [[Crisòstom Martínez]]. De tot aquest ric patrimoni artístic se'n perdé gran part, però moltes es poden veure al [[Museu de Belles Arts de València]], a l'[[Ajuntament de València|Ajuntament de la mateixa ciutat]] o al [[Museu del Prado]].

* '''Transsagrari''': Creat el [[1602]], però remodelat els mateixos anys que l'església, al voltant de l'any [[1780]].<ref name="Bérchez01">Bérchez, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', València 1987, p. 179 ISBN 84-85402-43-X</ref> El seu arquitecte fou [[Antoni Gilabert Fornés|Antoni Gilabert]].<ref name="Bérchez">Bérchez, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', València 1987, p. 178 ISBN 84-85402-43-X</ref> És un espai centralitzat cobert per una petita cúpula amb tambor, i com l'església està decorat amb marbres i pintures (amb un programa iconogràfic exaltant l'Eucaristia). La seua composició decorativa és molt semblant a les capelles laterals de la [[catedral de València]], del mateix arquitecte.<ref name="Bérchez"/> Varia, però, el grau de participació de les arts plàstiques, mentre que a la catedral l'escultura és la que domina, ací té més protagonisme la pintura, que ocupa altars, [[Petxina (arquitectura)|petxines]], timpans i cúpula. Així i tot el transsagrari repeteix el disseny de pilastres i la manera d'articular parets i la coberta de les capelles catedralícies.<ref name="Bérchez01"/>

 

 

* '''Capelles''': Capella de Santa Bàrbera, antiga capella gòtica de Santa Anna, restaurada actualment. Capella de [[Bru de Colònia|Sant Bru]], situada on estava l'antic col·loqui, en el s. XVII es transformà en capella. Capella de [[Santa Teresa]], d'origen gòtic remodelada en el XVIII.