Cronologia dels coneixements sobre el medi interestel·lar i intergalàctic: diferència entre les revisions

* 1848  — [[William Parsons|Lord Rosse]] estudia el [[Catàleg Messier|M1]] i l'anomena [[Nebulosa del Cranc]]

* 1864  — [[William Huggins]] estudia l'[[Espectre visible|espectre]] de la [[Nebulosa d'Orió]] i mostra que és un núvol de gas

* 1927  — [[Ira Sprague Bowen|Ira Bowen]] explica sense identificar les [[Línia espectral|línies espectrals]] des de l'espai com a [[Línia prohibida|línies de transició prohibides]]

* 1930  — [[Robert Julius Trumpler|Robert Trumpler]] descobreix l'absorció per [[pols còsmica]] mitjançant la comparació de les mides angulars i la brillantor de [[Cúmul globular|cúmuls globulars]]

* 1944  — [[Hendrik C. van de Hulst|Hendrik van de Hulst]] prediu la [[línia de 21 cm|línia hiperfina de 21 cm]] d'[[hidrogen]] interestel·lar neutral

* 1951&nbsp; — [[H.I. Ewen]] i [[Edward Mills Purcell|Edward Purcell]] observen la línia de transició [[transició hiperfina|hiperfina]] de 21&nbsp; cm de l'hidrogen interestel·lar neutral<ref name=nature168_4270/>

* 1956&nbsp; — [[Lyman Spitzer]] prediu el [[núvol coronari|gas coronari]] al voltant de la [[Via Làctia]]

* 1965&nbsp; — [[James Gunn (astrònom)|James Gunn]] i [[Bruce Peterson]] van utilitzar les observacions de l'absorció relativament baixa del component blau de la [[línia alfa de Lyman]] de [[3C9]] per a restringir fortament la densitat i l'estat de ionització del medi intergalàctic<ref name=apj142_1633/>

* 1969&nbsp; — [[Lewis Snyder]], [[David Buhl]], [[Benjamin Michael Zuckerman|Ben Zuckerman]], i [[Patrick Palmer (astrònom)|Patrick Palmer]] descobreixen el [[formaldehid interestel·lar]]

* 1970&nbsp; — [[Arno Allan Penzias|Arno Penzias]] i [[Robert Woodrow Wilson|Robert Wilson]] descobreixen [[monòxid de carboni]] interestel·lar<ref name=apj161_L43/>

* 1970&nbsp; — [[George Robert Carruthers|George Carruthers]] observa [[hidrogen|hidrogen molecular]] a l'espai

* 1977&nbsp; — [[Christopher McKee]] i [[Jeremiah P. Ostriker|Jeremiah Ostriker]] proposa una teoria de tres components del medi interestel·lar

* 1990&nbsp; — Les dades de "contaminació" en primer pla de la sonda [[Cosmic Background Explorer|COBE]] ofereix el primer mapa de tot el cel del medi interestel·lar en la freqüència de [[microones]].