Diferència entre revisions de la pàgina «Correggio»

3 octets eliminats ,  fa 6 anys
m
Corregint errors lingüístics
m (Corregit: i se sap nomes que fou p -> i se sap només que fou p)
m (Corregint errors lingüístics)
El altre fill que resta, Guido II, fou senyor sobirà de Correggio, senyor de Campagnola, Corte Mantovana, Bosco dell'Argine, Castelnuovo di Sotto, Montanara i part de Corte Nova. El [[1264]] i el [[1267]] va fer unes convencions amb les comunes (en las que van participar altres senyors indivisos) i va cedir Campagnola, Bosco dell'Argine, Corte Mantovana i Corte Nova a canvi del castell de Fosdondo, Camporotondo i Castel degli Orsi; el [[1298]] va comprar a Lombardino della Gente el castell de Campegine. Fou també patrici de Parma, i podestà de Gènova el [[1268]], de Bolonya el [[1270]], Capità del Poble de Florència el [[1277]] i a Modena el [[1283]], podestà de Mantua el [[1283]], a Modena el [[1284]], capità general del exercit de Parma el [[1285]]. Va morir a Parma el [[15 de gener]] de [[1299]]. Estava casat amb Mabìlia della Gente, d'una família patrícia de Reggio. Va deixar set fills: Giberto III, Matteo V, Biacquino (Patrici de Parma), Lezarda (casada amb un patrici de Parma amb dispensa Papal) i tres noies mes de nom desconegut dels que la primera, una dona, era casada amb un patrici de Cremona, la segona a Franceschino Malaspina marquès de Mulazzo i senyor de Bossa Nova a Sardenya, i vicari imperial de Parma, i la tercera amb Pinamonti [[Bonacolsi]], senyor de Mantua.
 
Matteo V, fou senyor sobirà Correggio, senyor de Castelnuovo di Sotto, Fosdondo, Camporotondo, Castel degli Orsi, Montanara i Campegine; el [[1305]] va rebre d'Azzo d'[[Este]] la investidura del feu de Casaloffia. Fou també patrici de Parma, i podestà de Reggio el [[1306]]; el [[1323]] fou readmès a Parma, on el bàndol derrotat quant era dirigit pel seu germà Giberto III Correggio, combatia ara per Matteo V i per elpel partit güelf, amb diversos canvis de sort (fou derrotat a Crovara el [[1307]] però fou victoriós a Dossolo el [[1312]]). Es va casar amb Agnese Fogliani, filla de Matteo Fogliani, senyor de Querzola, però no va tenir descendència.
 
Giberto III fou l'únic dels homes que va tenir descendència. El [[1299]] fou senyor sobirà de Correggio, senyor de Castelnuovo di Sotto, Fosdondo, Camporotondo, Castel degli Orsi, Montanara i Campegine. El [[1303]] fou senyor de Parma amb el títol de "Defensor de la República i conservador de la pau", però fou expulsat el [[1308]]. El 1304 fou proclamat senyor sobirà de [[Piacenza]] però en fou expulsat al poc temps; va recuperar el poder a Parma i el va ocupar a Cremona el [[1312]] amb el títol de "podestà dels mercaders" i amb suport dels güelfs però fou enderrocat pels parmesans i els de Cremona que van donar la senyoria al rei Robert de Nàpols; el [[1316]] va tornar a dominar Cremona però la va perdre al poc temps. El [[1304]] va rebre de la comuna de Reggio els feus de Campagnola, Fabbrico, Bodollo i Bosco dell'Argine a canvi d'un tribut anyal; el [[1311]] va rebre la investidura imperial del feu de [[Guastalla]] i Colorno. Fou també patrici de Parma; el [[1310]] l'emperador el va fer cavaller: fou vicari imperial de Reggio ([[1311]]-[[1312]]), capità general de Parma, Cremona i de la Lliga Güelfa de Llombardia des el [[1314]] i confirmat el [[1319]] en el darrer càrrec; fou vicari de [[Pontremoli]] des el [[1319]]. Estava casat en primeres noces amb Elena Malaspina, filla de Morello Malaspina marquès de [[Mulazzo]]; en segones noces amb una princesa dels [[Caminesi]] o Da Camino, probablement filla de Rizardo IV Caminesi, comte de [[Ceneda]] i Sopra i senyor de [[Treviso]], [[Belluno]] i [[Feltre]]; en terceres noces amb Elena di Langosco filla de Filippone di Langosco, comte Palatí imperial de [[Lomello]] i [[Langosco]], senyor de [[Pavia]] i [[Vercelli]]; i en quartes i darreres noces amb Engelenda (coneguda per Maddalena) Rossi. Va morir a Castelnuovo di Sotto el [[25 de juliol]] de [[1321]]. va deixar dotze fills:
851.856

modificacions