Revisió del 02:39, 9 oct 2013 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: darrera -> darrere ← Edició anterior		Revisió del 12:16, 11 des 2013 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Corregint errors lingüístics Edició següent →
Línia 16: == El khan Tö-kuang == La seva viuda Chou-lu Che (Che del clan Chou-lu) tenia una energia de ferro i va aconseguir imposar com a successor a un dels seus fills, el seu preferit, segon en naixement; va reunir la l'assemblea de l'horda i va fer muntar a cavall al seu fill gran T'ou-yu i al segon [[Tö-kuang]] i va encarregar als nobles de agafar la brida del cavall dels dos al que volguessin per khan, però tots sabien el que volia, i així fou escollit Tö-kuang que fou khan del [[927]] al [[947]]. Als primera anys va governar amb la mare; aquesta es desfeia dels caps que no li agradaven enviant-los a la tomba del seu marit suposadament per portar al mort noticies de la seva dona, però ja tenia uns guàrdies que els mataven quan es presentaven allí. Va encarregar l'administració del país al ministre xinès Han Yen-Huei que va introduir moltes costums civilitzadores xineses. El [[936]] Tö-Kuang va començar a intervenir activament en els afers, quan va protegir al general imperial xinès d'origen shato, Che King-t'ang, revoltat contra els Tang posteriors ; en el seu ajut va baixar per la regió d'[[Hebei]] (Hopei) pel pas de Kou-pei-K'eou, amb un exèrcit de 50.000 homes i va ajudar al general a derrotar els imperials i pujar al tron fundant la dinastia dels [[Jin posteriors]] (Heou Tsin); com a compensació els kitan va rebre el nord de Hebei incloent Yeou-tcheou o Yun-tcheou (moderna [[Pequín]]) i la part més al nord del [[Shansi]] ([[Shanxi]]) amb Yun-tcheou (moderna Ta-t'ong), regió que en conjunt era anomenada [[Setze prefectures]] (Beijing i cap a l'oest en una amplada de entre 100 i 150 km) . Aquesta entrega permetia per primer cop als "bàrbars" de les estepes establir-se al darrere de la Gran Muralla Xinesa. Beijing, ocupada pels Kitan els 936, va passar més tard als [[djürchät]], i d'aquestos als [[gengiskhànides]] i va restar en poder del nòmades del [[936]] al [[1368]]. Tö-kuang hi va establir a [[Pekín]] la seva capital del sud (en xinès Nan King) el [[938]] mentre la capital de nord era [[Lin-huang]] (a la vora del Chara-mouren, a [[Manxurià]]), la seva capital oriental era [[Leiao-yang]] i el [[944]] va establir [[Ta-t'ong]] com a capital occidental.<ref> Mullie, Les anciennes villes de l'empires des Grands Leao, T'oung pao, 1922, 105 </ref>

Khitan: diferència entre les revisions