Revisió del 13:27, 17 nov 2013 modifica Jordi sanchez ruiz (discussió \| contribucions) 240 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 14:32, 12 des 2013 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Corregeix castellanisme Edició següent →
Línia 3: == El pla d'urbanització == El 1896, quan Sant Andreu de Palomar encara era un municipi independent, s'aprova el pla d'urbanització de la finca dins de la planificació de l'eixample de Sant Andreu que preveïa un tramat de carrers en quadrícula per unir el ~~casc~~nucli antic de Sant Andreu, el barri Santa Eulàlia de Vilapicina i la barriada dels [[El Congrés i els Indians\|Indians]]. D'aquest pla de Can Garrigó destaca el nom en que es bategen els carrers on s'utilitzen les lletres de l'abecedari: A, B, C, D, E, F, G, H, I i J. Avui en dia encara hi ha un carrer que manté el seu nom original, ara rotulat [[carrer de la Jota]]. El mateix any 1896 mor Josep Vilardebó i Moret, propietari de can Garrigó, i la finca l'hereda el seu nebot [[Marcel·lí Vilardebó i Farnés]]. L'1 de juny de 1900, Marcel·lí Vilardebó vén Can Garrigó a [[Maria dels Àngels Puig i España]]. A partir d'aquest moment la finca es comença a segregar i a vendre per a la construcció d'habitatges. A la dècada dels anys 1920 s'urbanitzen els passatges de l'[[passatge de l'Arquitecte Millàs\|Arquitecte Millàs]] i de [[passatge de Santa Eulàlia\|Santa Eulàlia]]. La darrera part de la finca de cultiu continua funcionant fins a l'any 1961 quan [[Delmir de Caralt i Puig]] expulsa la família Campmany, masovera a la casa des de la dècada de 1830, i s'enderroca la masia.

Can Garrigó: diferència entre les revisions