Torre de refrigeració: diferència entre les revisions

Les torres de refredament utilitzen la l'evaporació de l'aigua per rebutjar la calor d'un procés tal com la generació d'energia elèctrica. Les torres de refredament varien en mida des de petites a estructures molt grans que poden sobrepassar els 220 metres d'alçada i 100 metres de longitud. Torres més petites són normalment construïdes en fàbriques, mentre que les més grans són construïdes al lloc on es requereixen.

En el croquis anterior, l'aigua bombada des del dipòsit de la torre és l'aigua refrigerant encaminada a través de refredadors del procés i els condensadors en una instal·lació industrial. L'aigua freda absorbeix calor dels corrents calents del procés que necessiten ser refredada o condensades, i la calor absorbida escalfa l'aigua circulant (C). L'aigua escalfada torna al cim de la torre de refrigeració i cau en dolls fins – presentant gran superfície pel seu refredament amb l'aire – sobre el material de rebliment dins de la torre. A mesura que goteja, el contacte amb l'aire que puja per la torre, per tir natural o forçat per grans ventiladors. Aquest contacte provoca que una petita quantitat d'aigua sigui perduda per arrossegament del vent (W) i una altra part de l'aigua (E) per evaporació. La calor necessària per evaporar l'aigua es deriva de la pròpia aigua, que refreda l'aigua al seu retorn al dipòsit original i en on queda a disposició per tornar a circular. L'aigua evaporada deixa les sals que porta dissoltes entre el gruix de l'aigua que no ha patit la l'evaporació, cosa que fa que la concentració de sals s'incrementi a l'aigua de refrigeració circulant. Per evitar que la concentració de sals a l'aigua arribi a ser massa alta, una part de l'aigua és retirada (D) pel seu vessament. Es subministra al dipòsit de la torre nou contingent d'aigua fresca (M) per compensar les pèrdues per l'aigua evaporada, el vent, i l'aigua retirada.