Albert VII d'Àustria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: lització, les ordres religioses noves i reformades comptare -> lització, els ordes religiosos nous i reformats comptare |
mCap resum de modificació |
||
Línia 27:
Els anys de la treva dels Països Baixos dels Habsburg va donar un molt necessari respir. Els camps podria tornar a ser treballats en seguretat. El règim arxiducal va encoratjar la recuperació de terres que havien estat inundades en el curs de les hostilitats i va patrocinar el ''impoldering'' (assecament) del [[Moeren]], una zona pantanosa que es troba actualment a cavall de la frontera franc-belga. La recuperació de l'agricultura va conduir al seu torn a un augment moderat de la població després de dècades de pèrdues demogràfiques. La indústria i, en particular, el comerç de luxe igualment van notar la recuperació. El comerç internacional va restar obstaculitzat pel tancament del riu [[Escalda]]. El règim arxiducal tenia plans de passar per alt el bloqueig amb un sistema de canals que unissin [[Bruges]] (a través d' [[Ostende]]) a [[Gant]] a l'Escalda, i del [[Mosa]] fins el [[Rin]] entre [[Venlo]] i [[Rheinberg]]. Per tal de combatre la pobresa urbana, el govern va recolzar la creació d'una xarxa de [[Mont de Pietat|Monts de Pietat]] basat en el model italià.
Mentrestant, el règim arxiducal va assegurar el triomf de la reforma catòlica als Països Baixos dels Habsburg. La majoria dels protestants que hi havia en aquell moment van deixar els Països Baixos meridionals. Després d'una última execució en 1597, els que es van quedar ja no eren activament perseguits. Sota els termes de la legislació aprovada en 1609, la seva presència era tolerada, sempre que no tinguessin culte en públic. Participar en debats religiosos també va ser prohibit per la llei. Les resolucions del tercer Concili Provincial (sínode) de [[Malines]] de 1607 va obtenir també l'aprovació oficial. A través d'aquestes mesures i pel nomenament d'una generació de bisbes capaços i compromesos, Albert i Isabel, van establir les bases de la confessionalització catòlica de la població. Cal assenyalar però, que en el mateix període hi va haver onades importants de [[caça de bruixes]].
En el procés de recatolització, els ordes religiosos nous i reformats comptaren amb el suport particular dels arxiducs. Tot i que Albert tenia certes reserves sobre l'ordre dels [[jesuïtes]], van rebre les donacions més grans de diners en efectiu, el que els permet completar els seus ambiciosos programes de construcció a Brussel·les i Anvers. Altres campions de la reforma catòlica, com els [[caputxins]], també van rebre grans quantitats. La fundació dels primers convents de [[Carmelites Descalces]] als Països Baixos meridionals depenia totalment de la iniciativa personal dels arxiducs i va donar testimoni de l'orientació espanyola de la seva espiritualitat.
| |||