Diferència entre revisions de la pàgina «Ordinals dels reis d'Aragó»

m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-evidències +proves)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- sí mateix + si mateix))
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-evidències +proves))
[[Fitxer:Crònica dels reys d'Aragó e comtes de Barcelona Manuscrito nº 17, folio 24v.jpg|thumb|dreta|200px|''[[Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona]]'', capítols XX i XXI: <br/>«''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial. <br/>(''ms. nº 17, f.24r'')]]
 
En el cas dels reis d'Aragó la primera numeració històrica existent fou la que adoptà el rei [[Pere el Cerimoniós]]; l'ordinal que el rei Pere adoptà per a si mateix fou el de ''Tercer'', emprant la fòrmula ''Pere terç rey d'Aragó'', com a única numeració per tots els seus estats. El fet però és que abans del rei [[Pere el Cerimoniós]], ja havien estat reis d'Aragó [[Pere el d'Osca]] (1069-1104), [[Pere el Catòlic]] (1178-1213) i [[Pere el Gran]] (1240-1285), raó per la qual el rei [[Pere el Cerimoniós]] hauria hagut d'adoptar l'ordinal IV, i no el III, per ser el quart rei d'Aragó anomenat Pere. Documentada àmpliament l'afició a la història i a l'estudi dels seus avantspassats del rei [[Pere el Cerimoniós]] els especialistes han proposat les seves teories per explicar l'ús de l'ordinal III basant-se en les següents evidènciesproves:
 
:1 Ús explícit de l'ordinal III a les [[Ordinacions de Casa i Cort|Ordinacions de Pere el Cerimoniós]] (1344) emprant la fórmula ''en Pere terç rey d'Aragó''
 
===Tesi d'Armand de Fluvià: la sèrie comtal===
L'heraldista [[Armand de Fluvià]] ([[1989]])<ref>Fluvià, pàg. 44-45{{cita|Queda clar, doncs, que, almenys pel que fa al rei Pere el Cerimoniós, ell mateix es dóna l'ordinal III, la qual cosa vol dir que seguia l'ordre de Catalunya o de Barcelona, i no el dels reis del Regne d'Aragó.}}</ref> ([[1995]])<ref name="FLUVIA-1995/80-82">[[#FLUVIA-1995|Fluvià 1995]], pp. 80-82{{cita|Però els que ho tenien clar eren els propis sobirans. Ells tenien consciència plena de pertànyer, per línia agnatícia, al llinatge i a la dinastia dels comtes de Barcelona que, pel matrimoni amb una pubilla, havien incorporat al llinatge el regne d'Aragó, entre altres territoris. Això es fa palès en la denominació que ells mateixos es donen. Pere "el Cerimoniós", per exemple, sempre s'anomena "Pere terç", mai "Pere IV"; això ho podem veure al ''Llibre de les nativitats'' (p.a. 1373), als cànons de les ''Taules astronòmiques'' (1381), a les famoses ''Ordinacions'', a un document de 1382 sobre la biblioteca reial al monestir de Poblet, etc. Pel que fa al conestable de Portugal, ja hem vist que s'autodenomina "Pere IV" i no "Pere V", que és l'ordinal que li corresponia com a rei d'Aragó. Aquesta numeració era també la seguida pels funcionaris catalans i els arxivers reials (Fluvià, 1989). [...] Un altre indici que crec que hauríem de considerar de molta importància seria esbrinar o captar quina era la intenció, el pensament del comte-rei Pere III en redactar la ''[[Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona|Crònica general]]'', anomeanda també ''Crònica de Sant Joan de la Penya'' (1366-73). [...] <br/><br/> D'aquesta ''Crònica'', l'arxiver Jaume Riera i Sans em va suggerir que en llegís el capítol XXI, el títol del qual çes "Com finà la generació masculina dels reis d'Aragó". Penso realment que allí queda clar quin era el pensament del Cerimoniós. Diu així: "Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial, vejam qui fou primer comte de Barcelona, e puis de grau en grau de cascun comte, segons que devallaren, parlarem e llur vida recontarem". O sigui, primer parla dels reis de Pamplona i després dels comtes i reis d'Aragó, fins que s'acaben (llur llinatge) i, com que s'han acabat els reis d'Aragó, tots els que segueixen després són, per al Cerimoniós, comtes de Barcelona. Per això ell s'autodenomina "Pere terç" i no "Pere Quart". <br/><br/>A la pròpia versió aragonesa del manuscrit del ceremonial de la consagració i coronació dels reis d'Aragó es veu clarament que el comte-rei Cerimoniós s'intitula amb l'ordinal que li correspon com a comte de Barcelona i no com a rei d'Aragó.|Armand de Fluvià|Els Quatre Pals (1995); pp. 80-82}}</ref> afirmar que d'aquestes evidènciesproves se'n desprèn que el propi sobirà tenia consciència plena de pertànyer, per línia agnatícia, al llinatge i a la dinastia dels comtes de Barcelona, i que pel matrimoni amb Peronella d'Aragó els comtes de Barcelona havien incorporat al seu llinatge la possessió del regne d'Aragó. Basant-se en aquestes evidènciesproves i assenyalant la crònica redactada a instàncies seves on s'explicita que «''Ací fem fi e terme als reis d'Aragó''» conclou que un cop acabats els reis d'Aragó, extingit el llinatge pamplonès, el rei Pere el Cerimoniós consideraria que tots els sobirans que seguiren eren comtes de Barcelona; és a dir, que el Cerimoniós s'intitulà ''Tercer'' per ser aquest l'ordinal que li corresponia com a comte de Barcelona.
 
===Tesi de Montaner Frutos: el llinatge===
Per contra l'heraldista [[Alberto Montaner Frutos]] ([[1994]]) <ref name="MONTANER-1994">[[#MONTANER-1994|Montaner 1994]], pàg. 455{{cita|La numeración, Pedro tercero, se debe a haber contado sólo a los monarcas de la Corona de Aragón y no a los del viejo Reino. No puede tratarse del «ordinal que le corresponde como conde de Barcelona», según interpreta el profesor Palacios en el vol. II, p. 128, de esta misma obra, puesto que aquí se alude únicamente al monarca como rey de Aragón. Nótese, además, que el mismo texto dice en el fol. 4v: «el regno de Aragón, el qual regno es títol e nombre nuestro principal»|A. Montaner Frutos|[http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/19/13/13resenas.pdf Reseña de "Ceremonial de consagración y coronación de los reyes de Aragón. Edición facsímil"]; Archivo de filología aragonesa; Vol. L (1994); pàg. 455}}</ref> ([[1995]])<ref name="MONTANER-1995/2">[[#MONTANER-1995|Montaner 1995]], pàg. 28 {{cita|Esto no significa que se adopte la serie condal, como a veces se ha interpretado, pues la expresión citada deja claro que se refiere a la dignidad real aragonesa, sinó que cuenta tan sólo a los miembros de la que él consideraba nueva dinastía [nota 44: Vid. Montaner 1994: 455)|Alberto Montaner Frutos|El señal del rey de Aragón (1995); pàg. 28}}</ref> assenyala que basant-se en aquestes evidènciesproves la conclusió que se n'ha d'extreure no és que se segueixi la sèrie comtal, doncs l'expressió ''Pere Terç Rey d'Aragó'' deixa clar que es refereix a la dignitat reial aragonesa, sinò que Pere el Cerimoniós només comptava als reis d'Aragó de la que ell considerava la seva dinastia, la que per línia agnatícia corresponia al llinatge barceloní.<ref name="MONTANER-1995/2"/><ref name="MONTANER-1994"/>
 
===Hipòtesi de Cingolani: nova numeració===
851.856

modificacions