Mazar-e Xarif: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregint errors lingüístics |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-d'Afganistan +de l'Afganistan, -d'Afganistan +de l'Afganistan) |
||
Línia 13:
Va agafar importància estratègica després de la intervenció soviètica a l'[[Afganistan]] del desembre de [[1979]], quan fou utilitzada com la seva principal base al nord. La ciutat a més era un dels llocs que donava més suport als comunistes. Quan els soviètics es van retirar el [[1990]], les milícies islamistes tadjikes d'[[Ahmad Shah Masud]] i [[Burhanuddin Rabbani]] ([[Jamiat-e Islami]]) i els uzbeks ([[Moviment Nacional Islàmic de l'Afganistan]] o Jumbesh-e Melli) dirigits per [[Abdul Rashid Dostum]] (general comunista d'ètnia uzbeka que va canviar de bàndol) la van disputar a la guarnició del govern de Najubullah; Dostum la va ocupar ([[1992]]) i es va aliar a Massud. Sota el general Dostum, la ciutat va gaudir de completa pau del [[1992]] al [[1997]], mentre els talibans ocupaven la resta del país. El nord de l'Afganistan va esdevenir autònom amb moneda pròpia, una aerolínia, i altres signes de sobirania. Un dels seus aliats, [[Abdul Malik Pahlawan]], es va rebel·lar el maig de [[1997]], i després d'un temps de lluita Dostum va abandonar la ciutat que estava amenaçada pels talibans; aquestos van intentar ocupar la ciutat el maig i el juliol de [[1997]], sense èxit. Abdul Malik i els seus guerriller hazares xiïtes van matar uns tres mil talibans.<ref>[[BBC News]], [http://news.bbc.co.uk/2/hi/south_asia/1615824.stm#pahlawan Afghan powerbrokers: Who's who]</ref> En revenja els talibans van iniciar el [[8 d'agost]] de [[1998]] una matança d'hazares
<ref>[[s:A brief look at the imaginary report on the situation of human rights at Mazar-I-Sharif]]</ref> i finalment la ciutat fou ocupada pels talibans, sent la darrera ciutat a caure a les seves mans. En la contraofensiva dels afganesos antitalibans, l'anomenada [[Aliança del Nord]] (Massud, Dostum i altres, oficialment anomenada [[Front Unit Islàmic per la Salvació
<ref>{{cite news|url=http://www.mcclatchydc.com/336/story/57649.html|title=As possible Afghan war-crimes evidence removed, U.S. silent|publisher=McClatchy Newspapers|date=12-11-2008}}</ref> però l'administració Bush va bloquejar posteriors investigacions.<ref>{{cite news|url=http://www.google.com/hostednews/afp/article/ALeqM5g2bWSZ_qHnwdWmM9oXsbYHuDVbRg|title=US blocked probes into Afghan prisoner killings|publisher=AFP|date=10-07-2009}}</ref> Durant un any hi va haver enfrontaments entre els diferents comandants vencedors. El govern establert a Kabul pels americans va assolir finalment el control amb el suport de les forces d'ocupació. Un cos d'exèrcit del país va establir la base a la ciutat. L'equip de la ISAF ([[Forces Internacionals de Assistència i Seguretat]]) esta sota comandament alemany i el seu quarter es a Camp Marmal, prop de l'aeroport. El contingent noruec està basat a Camp Nidaros i inclou també soldats letons. L'equip de reconstrucció provincial està dirigit per [[Suècia]].
| |||