Granada propulsada per coet: diferència entre les revisions

L'ús del llançagranades ha revolucionat les tàctiques de combat de forces irregulars armades a l'estil de la infanteria lleugera, que bàsicament només poden emprar en combat allò que són capaços de transportar sobre les seves esquenes. L'experiència dels [[Afganistan|afganesos]] contra els soviètics és l'exemple més estudiat i imitat '' a posteriori '' tant per exèrcits com per irregulars a tot el món. Naturalment cal comptar primer amb un terreny favorable que obstaculitzi l'enemic, en una plana desèrtica totalment plana aquestes tàctiques són suïcides.

 

Els afganesos utilitzaven per a tot el RPG-7, capturat o comprat irregularment a tercers països. Escollien posicions elevades al costat dels passos de les columnes blindades i cavaven petites trinxeres en forma d'embut al llarg de la posició, que després camuflaven amb mala herba o pedres. Formaven equips d'entre 8 i 12 individus i cada equip feia dos tiradors amb RPG-7 i diverses granades anticarro, mentre la resta dels membres de l'equip carregava cadascun amb diverses granades més, a part de les seves pròpies armes. Solien portar [[metralladora|metralladores]] lleugeres i, si era possible, fusells de franctirador, a part dels habituals fusells d'assalt.