Illa de Zacint: diferència entre les revisions

Va pertànyer a l'[[imperi romà]] i després al [[Imperi bizantí|bizantí]]. El [[1185]] fou ocupada pel pirata [[Margaritone de Brindisi]], al servei dels normands de [[Sicília]] però nascut a l'illa. El [[1194]] l'emperador [[Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric IV]] va ocupar Nàpols i Margaritone, que des el [[1192]] havia estat nomenat comte de Malta, fou empresonat. Enric IV va reconèixer la sobirania de Zante (i Cefalònia) Bizanci però la possessió de l'illa (i de Cefalònia i Corfú) fou conservada pels gendres de Margaritone (a Cefalònia i Zante per [[Ricard Orsini]] i a Corfú per Leone Vetrano). Els Orsini foren reconeguts el [[1205]] com a comtes de [[Cefalònia]] i senyors de Zante al caure l'Imperi com a feudataris de Venècia, i es van imposar després de lluitar amb un pretendent feudatari de l'Imperi LLatí el [[1224]]. Després foren dèspotes d'[[Despotat de l'Epir|Epir]], i el [[1324]] Margarita Orsini va rebre la meitat de la senyoria de l'illa en féu de [[Nàpols]] i el [[1328]] el seu marit [[Guillem II Tocco]] (un noble napolità amb qui s'havia casat vers el [[1311]]) en va rebre la investidura per dret uxori i va governar l'illa fins el [[1357]]; el [[1358]] a la mort de [[Nicèfor II Àngel-Comnè|Nicèfor II d'Epir]] (fill de [[Joan II Orsini]], que tenia l'altra meitat de Zante i tota Cefalònia) els seus drets van passar a [[Lleonard I Tocco]], fill de Guillem II i de Margarita. El [[1386]] l'alta sobirania va retornar a Venècia i els [[Tocco]] van continuar com a senyors amb [[Carles I Tocco]] (1381-1429), [[Carles II Tocco]] (1429-1448), [[Lleonard III Tocco]] (1448-1479, sota regència de la mare del 1448 al 1460) i [[Antoni Tocco]] (1481-1485), menys des el 1479 al 1481 en què fou ocupada pels otomans. Venècia va annexionar l'illa i la va dominar després del [[1485]] pagant un tribut anual al sultà per Zante i [[Cefalònia]], que es va satisfer fins el 1699. En aquestos anys va patir algunes incursiosn navals otomanes, destacant al segle XVI les dirigides per Khayr al-Din Pasha, Torghud Pasha i Uludj Ali.<ref> W. Miller, ''The Ionian Islands under Venetian rule'', 1928 </ref> Els illenca van participar aen la [[batalla de Lepant (1571)]]. El 1770 foren instigats a revoltar-se pels russos.

L'illa va participar aen la [[guerra d'independència grega|guerra de la independència grega]] durant la qual fou una base dels patriotes. Com la resta de les illes Jòniques va passar a [[Grècia]] l'[[1 de juny]] de [[1864]] per cessió de la Gran Bretanya. Fou ocupada pels italians el [[28 de març]] de [[1941]], als que van substituir els alemanys el [[8 de setembre]] de [[1943]], que van abandonar l'illa el [[12 d'octubre]] de [[1944]].