Joan III Ducas Vatatzes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: erveis la ma de la sev -> erveis la mà de la sev
m Corregint errors lingüístics
Línia 27:
'''Joan III Ducas Làscaris Vatatzés''' ([[Demòtica]], [[1193]] - Nimfeon, [[Kemalpaşa]], [[1254]]) fou [[Emperador de Nicea]] (1222 - 1254/1255). El nom de Ducas el portava per que era descendent per línia femenina dels Ducas però fou conegut com '''Joan III Vatatzés'''.
 
Va participar aen la defensa de [[Constantinoble]] el [[1204]] contra els llatins i després va fugir amb [[Teodor I Làscaris]] a Nicea, i li va donar suport. Teodor li va donar en recompensa dels seus serveis la mà de la seva filla Irene, i el va nomenar successor ja que no tenia fills, i el preferia als seus propis germans Aleix, Joan, Manel i Miquel Làscaris, ja que el considerava més capacitat.
 
El [[1222]] va succeir al seu sogre en el tron. Aquell mateix any [[Teodor I Àngel-Comnè]], dèspota d'[[Despotat de l'Epir|Epir]] i [[Etòlia]], es va apoderar de [[Tessalònica]] i part de Macedònia i va assolir de facto el títol d'emperador (coronat el [[1224]]); Teodor fou coronat pel bisbe d'[[Ocrida]], el que va elevar a quatre el nombre d'emperadors que es consideraven hereus de l'imperi Bizantí ([[Trebisonda]], Epir, [[Imperi de Nicea|Nicea]] i l'emperador llatí de [[Constantinoble]],, tres dels quals van assolir el tron o títol aquell any [[1222]] i el quart, [[Robert de Courtenay]] havia estat proclamat el [[1221]].