Pavelló alemany: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
paràmetre incorrecte
m Corregint errors lingüístics
Línia 40:
La planta és molt senzilla. Tot l'edifici descansa sobre un pedestal de marbre de travertí. Un recinte en forma d'U, també de marbre de travertí, ajuda a formar un servei annex i un estany d'aigua de grans dimensions. Les lloses del sòl del pavelló es projecten fora i sobre la piscina -una vegada més la connexió de l'exterior amb l'interior. Un altre mur en forma d'U en el costat oposat també forma un estany d'aigua més petit, aquí és on s'ubica l'estàtua de [[Georg Kolbe]]. Les plaques del sostre, relativament petites, estan recolzades per les columnes cruciformes cromades, tot això produeix l'efecte d'un sostre suspès.<ref name="Zimmerman"/> Robin Evans, va dir que les columnes de reflectants semblen estar lluitant per mantenir la "flotant" pla de la coberta cap avall, i no suportant el seu pes.<ref name="keybldgs"/>
 
Mies volia que aquest edifici es convertira en "una zona ideal de tranquil·litat" per al visitant cansat, que havien de ser convidats al pavelló en el camí cap a la següent atracció. Com que el pavelló no tenia un espai d'exposició en realitat, l'edifici es convertiria en l'exposició en si mateix. El pavelló va ser dissenyat per "bloquejar" qualsevol pas pel lloc, més aviat, hauria de passar a través l'edifici. Els visitants entrarien per pujar uns quants graons, deguta alcausa del lloc lleugerament inclinat i el deixaria a nivell del sòl ja en la direcció del "poble espanyol". Els visitants no estaven condicionats a ser conduïts en una línia recta a través de l'edifici, sinó a prendre canvis de continus de direcció. Les parets no només van crear l'espai, sinó que també dirigien ​​els moviments del visitant. Això es va aconseguir mitjançant que les superfícies de les parets estiguessin desplaçades les unes respecte a les altres i a la creació d'un espai que va esdevenir més estret o més ampli.
 
Una altra característica única d'aquest edifici és l'ús de materials exòtics que Mies decidí utilitzar. Plaques de materials petris d'alta qualitat com [[travertí]] romà, marbre verd dels [[Alps]], marbre verd antic de [[Grècia]] i [[ònix]] daurat de l'Atlas, així com vidres tintats de color gris, verd, blanc, i vidre translúcid, que actuen exclusivament com divisors espacials. L'originalitat de Mies van der Rohe en l'ús dels materials, no rau en la seva novetat sinó en l'ideal de modernitat que expressaven a través del rigor de la seva geometria, de la precisió de les peces i de la claredat del muntatge.