Clélie Lamberty: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Corregint errors lingüístics
Línia 5:
Des de l'edat de deu anys, Clélie Lamberty va sentir la seva vocació de pintora. La natura i els animals van ser la seva primera font d'inspiració que continuarà a pintar durant un tros llarg de la seva carrera. De jove tocava el [[piano]] i va dubtar entre la professió de pianista i la de pintora. Un dia el seu pare, un dentista però un mal gestor dels seus negocis, per manca de diners va vendre el piano sense l'avís de sa filla. Disgustada i decebuda, des d'aleshores mai no va voler tocar un instrument.
 
A divuit anys, en oposar-se als seus pares que li planificaven una carrera de dentista, va inscriure's a l'[[Acadèmia de les belles arts (Liège)|Acadèmia de les belles arts]] de [[Lieja]]. Era més d'una rebel·lió, era la seva convicció que la l'empenyia en seguir la seva vocació. Aleshores va començar un període interessant però dur. El seu pare va emancipar-la i així havia de pagar-se les estudis. Quan la ciutat de Lieja va atorgar-li el Premi dels necessitosos, organitzat per a ajudar artistes joves desdinerats, va ser una victòria personal que el seu pare no va apreciar. Va fer moltes petites feines per a sobreviure, com pintar les vitrines amb temes estacionals: [[nadal]], [[sinterklaas]]<ref>L'equivalent dels Reis al nord de França, a Bèlgica i als Països Baixos</ref>, carnaval… Durant les seves estudis va conèixer el pintor [[Robert Liard]], professor a la mateixa acadèmia que va esdevenir el seu company de vida i millor amic fins a la seva mort al [[1988]].
 
[[Fitxer:Clelie Lamberty 2008.jpg|thumb|dreta|L'artista al seu taller al 2008<br />Al segon pla es veu una [[aquarel·la]] de Robert Liard («La Vieille Montagne à Chênée») i una de Lamberty («Loup es-tu là?»)]] La seva primera exposició d'olis va tenir lloc al [[1952]] a Lieja. Era la primera d'una llarga sèrie. Un problema de salut, una hipersensibilitat als solvents i dels hidrocarburs va constrènyer-la a abandonar l'oli, com que no tenia cap taller propi. Si volgués pintar, l'aquarel·la era l'única alternativa com que a aquesta època, encara no hi havia les pintures acríliques a basi d'aigua. Aquest canvi per necessitat aviat va esdevenir una passió a la qual va dedicar-se durant tota sa vida i descobrir-hi el seu jo profund.