Revisió del 17:58, 14 des 2013 modifica EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-d'Afganistan +de l'Afganistan, -d'Afganistan +de l'Afganistan) ← Edició anterior		Revisió del 23:50, 14 des 2013 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-articipar a la +articipar en la , -articipar al +articipar en el , -articipar a les +articipar en les ) Edició següent →
Línia 1: '''Aixraf Khan''' Ghilzay fou sobirà de l'[[Afganistan]] i [[Pèrsia]] del [[1725]] al [[1729]]. Era el fill gran d'Abd al-Aziz Khan i nebot de Mir Ways i pertanyia a la línia dels hotak, una de les tribus dominants de la confederació [[paixtu]] dels [[ghilzay]]. Va participar aen la invasió de Pèrsia el [[1721]]-[[1722]]. Quan el seu cosí [[Mahmud Hotaki]] Ghilzay, al que estava enemistat per qüestions familiars, va deposar al darrer xa safàvida [[Sultan Husayn]] i es va proclamar xa a [[Esfahan]] el 1722, Ashraf va retornar a [[Kandahar]] però fou cridat a Esfahan pels caps de l'exèrcit contraris a Mahmud Khan, i va preparar diversos complots contra el seu cosí i fou detingut, però alliberat al cap de poc de la presó per oficials de l'exèrcit que li eren favorables, i amb el suport de bona part dels militars el va enderrocar i va assolir el poder el [[22 d'abril]] de [[1725]]. Mahmud va morir al cap de tres dies ([[25 d'abril]]) oficialment de malaltia però probablement estrangulat, i Ashraf fou coronat l'endemà. Llavors va demanar la restitució dels territoris fronterers annexionats per [[Rússia]] i l'[[imperi Otomà]] darrerament. Com a conseqüència va estar en guerra contra els otomans i contra Rússia iniciades pels turcs la primavera del [[1726]] a l'[[Azerbaidjan]]; per evitar la instal·lació d'un xa safàvida titella, Ashraf va fer matar a Sultan Huseyn que estava presoner a Esfahan (tardor del [[1726]]); després va avançar contra els turcs i els va derrotar a Khorramabad al sud d'[[Hamadan]] ([[30 de novembre]] de [[1726]]) mercès a la [[deserció militar\|deserció]] de la cavalleria turca, convençuda per agents afgans de què els sunnites afganesos i els turcs i kurds no s'havien d'enfrontar ja que l'enemic eren els xiïtes iranians. Es van obrir negociacions de pau que van portar al tractat d'octubre de [[1727]] en què Ashraf va renunciar als territoris que reclamava però fou reconegut com a xa. Tot seguir va dirigir la seva atenció als russos que avançaven per [[Gilan]]; quan es va dirigir contra ells fou derrotat a Langarud ([[1727]]) i va haver de signar la pau de [[Rasht]] (febrer de 1729) que de fet el reconeixia com a xa.

Àixraf Khan: diferència entre les revisions