Revolució Cantant: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Es retira la imatge Baltic_Way.jpg perquè l'administrador High Contrast l'ha esborrada de Commons pel següent motiu: Per commons:Commons:Deletion requests/File:Baltic Way.jpg.
m Corregint errors lingüístics
Línia 8:
== Estònia ==
[[Fitxer:Parlamento Estonio.jpg|thumb|320px|dreta|Vista del [[Riigikogu|Parlament d'Estònia]], davant del qual s'instal·laren força barricades en prevenció dels atacs [[Unió Soviètica|soviètics]].]]
Les manifestacions nacionalistes es multiplicaren arreu d'Estònia a partir del [[1986]], impulsades per grups de defensa dels drets humans. Ja el [[1987]], nit rere nit, esse succeeixen a Tallinn concentracions que reuneixen gran quantitat d'assistents, fins i tot s'arribà als 300.000 (més d'una cinquena part de la població total d'Estònia en aquella època). La gent s'hi reunia per cantar himnes i cançons nacionalistes, expressament prohibides durant els anys de l'ocupació soviètica. La Revolució Cantant s'allargà durant quatre anys, amb un gran nombre de protestes i actes de desafiament.
 
La majoria de les premisses nacionalistes i independentistes foren adoptades pels propis membres del Partit Comunista d'Estònia, singularment pel seu dirigent [[Arnold Rüütel]], que assumí, del mateix mode que els seus col·legues [[Algirdas Brazauskas]] a [[Lituània]] i [[Anatolijs Gorbunovs]] a [[Letònia]], allò essencial dels plantejaments de les forces nacionalistes no comunistes. El Front Popular (''Eesti Rahvarinne''), creat l'1 d'octubre del 1988, agrupava aquestes forces nacionalistes. En aquest procés de sepració algunes de les seves etapes clau foren impulsades, per tant, pel Soviet Suprem d'Estònia: entre elles cal destacar-ne la proclamació de la superioritat de les lleis estonianes sobre les soviètiques (16 de novembre del 1988), l'anul·lació de la clàusula sobre el paper dirigent del Partit Comunista Estonià (23 de febrer del 1988) i les eleccions pluralistes al Consell Suprem del 18 de març del 1990.