Nikolaas Tinbergen: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 36 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q153890
m Corregint errors lingüístics
Línia 28:
Influenciat pel treball de [[Karl von Frisch]] i pels escrits de [[Jean Henri Fabre]] sobre els [[insectes]] va decidir utilitzar el descobriment d'una [[colònia (biologia)|colònia]] de [[vespa|vespes]] per un estudi de les seves capacitats notables autoguiades cap a la presa, orientant la resta de la seva vida científica al comportament social dels animals.
 
Durant la seva estada a la Universitat de [[Leiden]] va conèixer [[Konrad Lorenz]], invitat per C. J. van der Klaauw per realitzar unes xerrades sobre l'[[instint]] animal, esdevenint l'any [[1936]] el seu assistent juntament amb [[Alfred Seitz]]. El [[1938]] la Fundació Americana dels Països Baixos li va donar la possibilitat de realitzar una estada de quatre mesos a [[Nova York]], moment en el qual va conèixer [[Ernst Mayr]], [[Ted Schneirla]], [[Roberto M. Yerkes]] entre d'altres. Després que la [[Segona Guerra Mundial]] va ser convidat novament als [[Estats Units]], i també al [[Regne Unit]], per donar diverses conferències sobre el comportament animal. Les amistats duradores amb Ernst Mayr i [[David Lack]] van despertar un decisiu interès en l'evolució i ecologia.
 
En els seus estudis comparatius de psicologia animal va arribar a establir el valor de l'[[estímul]] com un signe, en el sentit que els senyals transmesos pels [[animals]] inclouen seqüències de conducta, fenomen que va relacionar amb l'existència d'una unitat coordinadora en el [[sistema nerviós]]. Va realitzar, així mateix, investigacions sobre la qüestió social de l'[[autisme]] en els primers anys de la infantesa. L'any [[1973]] fou guardonat amb el [[Premi Nobel de Medicina o Fisiologia]] ''pels seus descobriments referents a l'organització dels patrons individuals i socials del comportament'', premi que compartí amb [[Karl von Frisch]] i [[Konrad Lorenz]].