República Popular d'Hongria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregint errors lingüístics
Línia 121:
La transició d'Hongria a una democràcia a l'estil occidental fou una de les més discretes de l'antic bloc soviètic. Abans de la fi de 1988, els activistes dins el partit i els intel·lectuals de [[Budapest]] augmentaren la pressió pel canvi de règim. Alguns d'ells es feren socialistes reformistes, i d'altres començaren moviments que serien més propis din de partits. Els [[liberal]]s joves formaren l'Aliança de Joves Demòcrates ([[Fidesz – Unió Cívica Hongaresa|FIDESZ]]); l'oposició nacional, el Fòrum Democràtic Hongarès ([[Fòrum Democràtic Hongarès|MDF]]) i un grup de l'oposició autoproclamada democràtica, l'Aliança dels Demòcrates Lliures ([[Aliança dels Demòcrates Lliures|SZDSZ]]). L'activisme cívic no tenia tanta intensitat des de la [[Revolució hongaresa de 1956|Revolució del 56]].
 
L'any [[1988]] [[Imre Pozsgay]] (líder comunista reformador) substituí Kádár com a secretari general del Partit Comunista. El [[1989]] el Parlament aprovà un "paquet de democràcia", que reconeixia, entre d'altres coses, el pluralisme de sindicat; la llibertat d'associació, assemblea i premsa; una nova llei electoral i una revisió radical de la constitució. La [[Unió Soviètica]] va reduir la intervenció al país després de signar un acord l'abril de [[1989]] per retirar les forces soviètiques el juny de [[1991]].
 
La unitat nacional culminà el juny de [[1989]] quan el país va sepultar -de nou- [[Imre Nagy]], els seus socis i, simbòlicament, les altres víctimes de la revolució de 1956. Cap a finals de l'estiu de [[1989]] es formà una taula rodona nacional amb presència dels nous partits, dels antics ja reestablerts, el Comunista i altres grups socials per decidir els principals canvis en la constitució per preparar les eleccions lliures i la transició a un sistema polític democràtic.