Estadi del mirall: diferència entre les revisions

L'estadi del mirall és un concepte de la teoria psicoanalítica de Jacques Lacan. S'utilitza per designar la fase del desenvolupament psicològic de l'infant compresa entre els sis i divuit mesos d'edat en la qual el nen és capaç de percebre per primera vegada la seva imatge corporal completa en un mirall. En aquesta fase, segons la teoria lacaniana, es desenvoluparia el jo com a instància psíquica o ego. Tot i així, el Jo es contruiriaconstruiria a partir d'una imatge externa, la qual cosa implica que la identitat ens és donada des de fora. El Jo es precipita a partir d'una identificació imaginaria.

Lacan afirma la anterioritat i la preeminència de lo simbòlic en la constitució del subjecte. El nen es troba en una constel·lació de circumstàncies en les haurà de trobar-hi un lloc, "subjectivar", fer seva la seva història per tal de poder ubicar-se en ella, fet que li donarà una exitènciaexistència simbòlica més enllà de la seva vida biològica.

Aquest lloc on el subjecte es veu posicionat és la primera presentació de lo que Lacan denomina "El lloc de l'Altre". L'Altre simbòlic, amb majúscules, per tal de diferenciar-lo de l'[[alter ego]]. Aquest lloc té com a funció central identificar el subjecte ([[identificació primaria]]). Aquesta identificació serà l'antescedentantecedent necessari d'altres identificacions que li permetin situar-se en lo simbòlic com a mortal i sexuat (identificacions al Ideal del [[Jo]], identificacions imaginaries).