Gueorgui Malenkov: diferència entre les revisions

Forçat a dimitir el [[febrer]] de [[1955]], va tornar a ser atacat per la seva proximitat a Bèria (que va ser executat com a traïdor el desembre de 1953) i pel fracàs de les seves polítiques de govern. Malenkov va romandre en el successor del Politburó, el Presidium. Tanmateix, el 1957, va ser obligat a renunciar una vegada més per participar, junt amb [[Nikolai Bulgànin]], [[Viatxeslav Mólotov]] i [[Làzar Kaganòvitx]] (l'anomenat [[Grup Antipartit]]) en un intent frustrat de privar del poder a Khrusxov. El [[1961]], va ser expulsat del Partit Comunista i exiliat dins de la Unió Soviètica, destinant-lo ca la gerència d'una [[central hidroelèctrica]] dedel [[Kazakhstan]]. En els darrers anys de la seva vida, es convertí en cantant de coral eclesiàstica a la Catedral de Yelokhovsky a Moscou. La seva mort el [[14 de gener]] de [[1988]] fou ignorada per les autoritats soviètiques.