Kirguís: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 1 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:Q9255
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-de [[Kazak +del [[Kazak, -de Kazak +del Kazak)
Línia 8:
Sota la Rússia tsarista (1876–1917), la denominació de kirguisos s'aplicava tant als mateixos kirguisos com als kazakhs, i encara avui el conjunt s'anomena ''Kara-Kyrgyz'' (kirguisos negres), perquè entre els pobles turquesos es solen associar colors entre ells, segons criteris geogràfics, i els "negres" són els grups meridionals. La llengua kirguisa no va tenir una forma escrita unificada fins el 1923, quan es va introduir l'[[alfabet àrab]] (en ús només fins el 1928 a l'[[URSS]], i encara avui a la [[República Popular de la Xina|Xina]]). En el periode de 1928 a 1940 es va emprar un alfabet turc [[Alfabets derivats del llatí|basat en el llatí]]. El 1940, però, la [[Unió Soviètica]] va imposar l'[[alfabet ciríl·lic]], que va acabar generalitzant-se, i que encara s'empra actualment, en general, tot i que alguns kirguisos encara segueixen escribint en l'alfabet aràbic. Quan el [[Kirguizistan]] va esdevenir independent, a causa del desmantellament de la Unió Soviètica el 1991, hi va haver un intent de canviar altre cop a l'alfabet llatí, en una forma molt semblant a la que s'empra per al [[turc]], però la idea no va engrescar els kirguisos com sembla que sí ho està fent amb altres pobles veïns, potser perquè la forma kirguisa de l'alfabet ciríl·lic és relativament senzilla, i alhora força ben adaptada a la llengua parlada.
 
Una diferència important entre [[Kirguizistan]] i [[Kazakhstan]] és que el coneixement de la llengua pròpia per part del poble kirguís és pràcticament universal, mentre que la identitat nacional kazakha no és tan clara en una part important de la població dedel Kazakhstan. En canvi, tots dos països tenen en comú l'escàs coneixement de la llengua local per part de la població d'origen europeu. Al principi dels anys 1990, el govern d'[[Askar Akayev]] va implantar una política molt agressiva d'introducció de la llengua kirguisa com a [[idioma oficial]] únic, obligant a la població d'origen europeu a emprar el kirguís en qualsevol activitat pública. La pressió era tan gran que un ministre rus del govern d'Akayev va amenaçar de dimitir per tal de fer visible el malestar per la "kirguisització" de la població no nativa. El 1992 una llei va imposar que tots els actes públics s'haurien de fer en kirguís a partir de 1997, però el març de 1996 el Parlament de Kirguizistan va establir la [[cooficialitat lingüística]] del [[rus]] i el kirguís, cosa que va amansir força els ànims. En aquesta decisió hi van influir tant la pressió exercida des de [[Rússia]] com el desig del govern d'Akayev de recuperar els llaços d'amistat amb l'antiga [[metròpoli]].
 
==Enllaços externs==