Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: articipar a la revolt -> articipar en la revolt
Bukharà va ser conquerida pels musulmans cap al [[710]] i, al cap de poc temps, va veure diverses dinasties com els [[samànides]], els [[karakhànides]], els [[burkhànides]], els [[seljúcides]], els [[kara-kitai]]s, els [[khwarizmshahs]] i els [[mongols]]. Durant aquesta darrera dinastia governant va formar part del [[Khanat de Txagatai]] i, dins d'aquest, de l'emirat de [[Transoxiana]], que va arribar a ser encara més poderós amb [[Tamerlà]]. A la mort de Tamerlà ([[1405]]) els seus dominis es van descompondre en molts petirts estats, i cap al [[1500]] a Samarcanda i poc després a Bukharà es va imposar [[Muhàmmad Xaibani]], de la dinastia mongola o turcomongola dels [[xibànides]] (genguiskhànides jòcides descendents de [[Xiban]], fill de Joci, fill al seu torn de Genguis Khan), coneguz com uzbeks, que van formar el [[khanat Uzbek]]; la dinastia va donar pas el 1599 a uns branca per línea femenina coneguts com els [[djànides]] o [[astrakhànides]]; al segle XVIII els khans foren substituït primer en el govern (1740) i després al front de l'estat, pels seus [[atalik]]s (ministres/tutors), que van formar la dinastia [[Mangit]], portant el títol d'emirs; la dinastia fou abolida pels soviètics.
 
Des del [[1886]], Bukharà va haver d'acceptar el protectorat de [[Rússia]]. El [[1916]] la regió veïna de [[Govern de les Esperes|les Estepes]] es va revoltar contra el reclutament forçós al [[Govern General del Turquestan|Turquestan]] (el govern del Turquestan comprenia els moderns [[Kirguizistan]], [[Tadjikistan]] i [[Uzbekistan]], amb una zona de domini directe rus i els dos khanats (encara no annexionats) de Bukharà i [[Khivà]]); les tropes russes tsaristes la van aplanar amb sang, cosa que va deixar molt d'odi a les poblacions locals, fins i tot en territoris com Bukharà que no van participar aen la revolta. El [[juny]] de [[1916]], al Congrés de les Nacionalitats de [[Lausana]], un representant de Bukharà va reclamar la independència.
[[Fitxer:Bokhara1909.jpg|thumb|left|Entrada a la fortalesa d'Arq]]
L'[[abril]] de [[1917]] Bukharà es va proclamar independent i, després de la revolució [[bolxevic]], el govern de [[Moscou]] va renunciar al protectorat el [[18 de març]] de [[1918]]. El [[febrer]] de [[1920]], forces bolxevics van arribar al khanat i, amb aquest suport, un partit local (el Partit de la Jove Bukhària) va poder prendre el poder. El khan (o emir) va fugir a l'[[Afganistan]] i a Bukharà es va formar un govern provisional liderat per [[Othman Khodja]], líder reformista. A l'[[agost]] es va establir un nou govern que va proclamar la república ([[2 de setembre]] de [[1920]]) i Othman Khodja en fou elegit president el mateix dia, amb un govern de coalició de liberals i bolxevics. A l'[[octubre]] de [[1920]] es va promulgar la constitució, que establí la República Popular de Bukharà. El khan, des de l'Afganistan, va fer una crida a la resistència i una part del país va continuar sent-li fidel, sobretot el governador de [[Hissar]], Ibrahim Beg. Les tribus rebels formaran més tard el nucli inicial dels [[basmatxi]]s. Els reformistes es van veure impotents per realitzar el seu programa ja que depenien d'una administració conservadora que desitjava mantenir les tradicions socials i religioses, i això els va acostar cada vegada més als bolxevics.
1.076.168

modificacions