Dinastia marínida: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+ ref |
|||
Línia 1:
Els '''benimerins''' o '''marínides''' (de l'{{lang-ar|'''بنو مرين'''}}, ''Banū Marīn'' o {{lang|ar|'''المرينيون'''}}, ''al-marīniyyūn'') foren una dinastia [[berbers|amaziga]] que va succeir els [[almohades]] al [[Marroc]], des de mitjans del [[segle XIII]] a principis del [[segle XV|XV]].
L'origen dels benimerins (Banu Marin o Beni Merin) o marínides estava en la zona entre [[Figuig]] i [[Sigilmasa]] i eren berbers del grup [[zanata]]. L'arribada de tribus àrabs al segle XII va obligar a les tribus marínides a pujar al nord i es van instal·lar a les planes de l'oest d'[[Algèria]].
Els benimerins intervengueren de manera decisiva en la política del [[regne nassarí de Granada]], on tenien un [[exèrcit]] permanent. A més a més, foren un suport fonamental de la resistència contra els reis cristians. El seu objectiu estratègic en un principi, fou el de dominar l'[[estret de Gibraltar]] per tal de tenir el control del [[comerç]] entre la [[Mediterrània]] i l'[[Oceà Atlàntic]]. D'aquesta manera, els benimerins entraren en el sud de la [[Península Ibèrica]], al [[1224]], per donar suport als reis granadins, enfrontant-se directament amb els cristians. L'enfrontament pel domini de l'estret de Gibraltar es coneix com la [[batalla de l'Estret]], lliurat entre [[Castella]], de vegades amb el suport naval de la [[Corona d'Aragó]], i l'aliança nassarí-benimerina, entre [[1263]] i [[1350]]. [[Abu-Zayyan I]] va aconseguir l'aixecament del [[setge de Tremissèn]] el [[1306]].<ref>Andrés Giménez Soler, ''El sitio de Almería en 1309'', p.25 {{es}} </ref>
|