Forlimpopoli: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: l conegut com "il corso" -> l conegut com a "il corso"
m Corregit: articipar als motins -> articipar en els motins
Línia 14:
El Papa va incloure Forlimpopoli en els dominis del seu nebot [[Gerolamo Riario]], casat amb [[Caterina Sforza]] (1474), i el [[1499]] va passar a [[Cèsar Borja]]. El [[1504]] va tornar al Papa. El [[1535]] el Papa va donar la ciutat a [[Antonello Zampeschi]], i a la seva mort el va succeir [[Brunoro II Zampeschi]] que fou un notable cavaller al servei del Papa, Venècia, Savoia i França. El [[1592]] va passar per herència als prínceps Savelli, i finalment al cardenal Capponi. Ocupada per França el [[1797]], fou part de la [[República Cispadana]], per passar a Àustria, i altra cop a la Cispadana, a la [[República Cisalpina]], a la Italiana i al [[regne napoleònic d'Itàlia]]; el [[1814]] fou ocupada pels austríacs i el [[1815]] reconeguda possessió del Papa al [[Congrés de Viena]].
 
Forlimpopoli es va reconstruir lentament durant segles i fou restaurada al rang de ciutat per [[Lleó XII]] ([[1823]]-[[1829]]) però el bisbe va romandre a Bertinoro. El [[1831]] va participar alsen els motins de febrer. El [[1851]] fou saquejada pel cap de bandolers Stefano Pelloni conegut per "Passatore" i entre els morts que va causar hi havia el pare Pellegrino Artusi, autor del llibre sobre cuina "''La scienza in cucina e l'arte di mangiar bene''". El [[1860]] la ciutat va quedar integrada al Regne d'Itàlia.
 
A finals de segle va estudiar a la seva escola Benito Mussolini. A la segona guerra mundial fou bombardeja pels aliats, i molts habitants van estar amb la resistència; la ciutat fou alliberada el [[25 d'octubre]] de [[1944]].