Artaxerxes I de Pèrsia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m 'Matar' és un verb transitiu |
|||
Línia 1:
'''Artaxerxes I''' (en persa ''Artakhshathra'', a la [[Bíblia]] apareix com ''Artakhshasta'') conegut com '''''Longimanus''''' fou rei de reis del Imperi Persa del [[465 aC]] al [[424 aC]]. Era membre de la dinastia [[Aquemènida]]. Va succeir al seu pare [[Xerxes I de Pèrsia|Xerxes I]]. El seu sobrenom era degut segons [[Plutarc]] a que la seva mà dreta era mes llarga que l'esquerra.
Assassinat el seu pare pel capità de la guàrdia Artaban d'Hircània, aquest va acusar de la mort al príncep Darios, i Artaxerxes el va matar i va ser proclamat rei. Immediatament es va enfrontar amb son germà Histaspes, sàtrapa de [[Bactriana]], que es va revoltar, però el va derrotar en dues batalles i Bactriana estava en pau el [[464 aC]]. Artaban va voler matar
El [[463 aC]] l'[[estrateg]] atenenc [[Temístocles]], que havia guanyat la [[batalla de Salamina]] però havia estat desautoritzat pels seus compatriotes i condemnat al [[ostracisme]], va arribar com a refugiat polític i Artaxerxes li va donar asil, i el govern de [[Magnèsia (Tessàlia)|Magnèsia]], [[Lampsacos]] i [[Jònia Miunte]] que va conservar fins a la seva mort vers el [[452 aC]]. El mateix any 463 aC, a Egipte es van revoltar Inhor, governador del delta (probablement un descendent de l'antiga família reial de [[Sais]]), i Armiteu, príncep de Sais, revolta que durarà nou anys. El [[460 aC]] els rebels egipcis van derrotar el sàtrapa Aquèmenes, oncle del rei, a Prapemis (batalla en la que va morir Aquèmenes), i també la flota auxiliar fenícia va ser derrotada, quedant els perses assetjats a [[Memfis]].
| |||