Ğazı II Giray: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: articipar a la guerra -> articipar en la guerra
m Corregit: articipar a la guerra -> articipar en la guerra
Línia 16:
En aquell moment els [[kazakhs]] amenaçaven Crimea i va decidir afrontar primer que res aquest problema, per atendre el qual va ordenar la construcció de la fortalesa de [[Ghazi-kirman]] ([[Ğazıkirman]]) que el va ocupar el [[1597]]. El [[1598]] a petició del sultà, va retornar a la guerra d'Hongria i al hivern va establir el seu quarter general a [[Sombor]] ([[Szombor]]) mentre l'exèrcit passava el hivern a [[Szegedin]]. Poc després e va signar una treva a l'illa de Sant Andreu prop de [[Gran |Gran]] (juny de 1599; el khan fou representat per Alexandre Paleòleg) i llavors va demanar la concessió de l'eyalat de [[Silistra]] com ''[[arpalik]]'' (el terreny en ''arpalik'' es concedia als funcionaris otomans com a complement de la funció concedida, o com a previsió per la seva retirada del servei, o com a pagament per la seva disposició a estar en servei, i aquesta tercera era la petició de Ğazı II), però la seva petició fou rebutjada amb brutalitat i el hivern del [[1599]] al [[1600]] va retornar a [[Crimea]]. Les relacions amb el gran visir [[Damat İbrahim Pasha]] es van tensar ja que Ghazi II era partidari de la pau.
Els austríacs, que el volien fora de l'aliança amb l'[[Imperi Otomà]], van enviar al delegat Johannes Bernhardi i li van oferir 10.000 monedes d'or a l'any per passar al seu servei ([[1600]]), però el khan va donar llargues tot l'any i el [[1601]], sense acceptar directament però evitant participar aen la guerra; finalment el [[1602]], veient perillar el seu tron, va retornar a Hongria on va lluitar i on va passar el hivern del [[1602]] al [[1603]] al seu quarter general establert a [[Pécs]] (Peçuy), moments en què es va dedicar a la casera a [[Transilvània]] i a compondre versos (el khan havia mostrat les seves habilitats artístiques en altres ocasions escrivint prosa i poesia, en [[àrab]], en [[turc otomà]], en [[turc de Crimea]] i en [[Llengua txagatai|txagatai]]). Es va començar a amoïnar uns mesos abans quan els seus germans Selamet, Mehmed i Shahin es van establir a Rumèlia, suposant que la Porta preparava el camí per posar a un d'ells al tron, al seu lloc. Les tropes van passar el hivern als districtes de Szigeth, Koppany i Mohacz. La primavera del [[1603]] el khan va retornar a Crimea. Ambaixadors austríacs van trobar als seus delegats a [[Koloszvar]] ([[Klausenburg]]) i li van oferir condicions de pau, però la negociació no va arribar de moment encara a cap final. La guerra es va acabar finalment el [[1606]] i Ğazı II va mantenir fins al darrer moment el seu important paper militar i finalment diplomàtic. En aquest temps el khan ja havia creat un cos militar de [[mosqueter]]s (''tüfenkçi'') que estaven lligats per lleialtat personal al khan.
 
Signada la pau va renovar la seva aliança amb [[Polònia]] dirigida principalment contra Rússia. En aquest any el sultà li va demanar deu mil homes per lluitar contra els [[djelali]]s, i encara que va respondre afirmativament, només va enviar en petit contingent. El 1602 es va ajustar una pau amb Russia que va estar a punt de trencar-se el 1603. El [[1607]] el sultà li va donar orde de participar a la guerra represa contra [[Pèrsia]], atacant per la part del [[Caucas]] al [[Xirvan]]. Llavors hi havia una epidèmia de pesta que afectava a Crimea i que va tocar al mateix khan el qual va morir el novembre de [[1607]] a Temburg, en ruta cap a Circàssia. El seu fill i ''khalgay'' [[Toqtamış Giray]] el va succeir, però la Porta li va refusar el reconeixement.