Nikolaus Lenau: diferència entre les revisions

Son pare, funcionari de la [[Dinastia dels Habsburg|monarquia dels Habsburgs]], va morir a causa d'una vida dissipada l'any [[1807]], deixant els seus fills a cura de llur mare, la qual va tornar-se a casar l'any [[1811]]. El [[1819]], Lenau va ingressar a la [[Universitat de Viena]], on va estudiar [[filosofia]] i [[agricultura]]. Després, a [[Bratislava]], va estudiar el [[dret]] hongarès, i posteriorment va estudiar medicina durant quatre anys. Aquests canvis presagien els dubtes i insatisfaccions futurs del poeta. Finalment va ser incapaç de decidir-se per un ofici i no va acabar els estudis. Aleshores va provar amb la literatura, amb alguns versos de joventut. La mort de son pare el va afectar menys que la de la sa mare, ocorreguda l'any [[1829]]; una dona tendra amb els seus fills i molt devota. Aquesta mort va ser per a ell com el senyal d'una Providència injusta, i contribuí a que abandonara les creences de la seua infantesa. La seua tendència a la malenconia es va veure dràsticament incrementada per aquest fet. Va ser malgrat això, o gràcies a això que entre 1832 i 1844 va entrar en un període de fecunda creació? El fet és que en aquest període va donar a la llum una important obra. Una herència que va rebre de la seua àvia li va permetre de consagrar-se exclusivament a la poesia. A més, va gaudir de la primera publicació d'obres seues: uns poemes al periòdic ''[[Aurora (periòdic)|Aurora]]'', editat pel jove [[Johann Gabriel Seidl]].

 

 

Volia veure-hi la natura verge i grandiosa, escoltar l'estrèpit de les [[cascades del Niàgara]], trobar un poble fogós i nou. Aquest pensament l'obsedia, i ràpidament va decidir partir. A l'octubre de [[1832]], després d'una llarga travessia, va desembarcar a [[Baltimore]]. Va viure en una colònia d'[[Ohio]] i després es va unir durant sis mesos a la comunitat [[utopia|utopista]] de [[New Harmony]], fundada pel socialista [[Robert Owen]]. La realitat de la vida al bosc, el rigor de l'hivern, el materialisme d'aquelles gents, tot allò el va decebre profundament. Aleshores va tornar a Europa l'any [[1833]]. Però la seua desesperació es va atenuar arran de l'èxit que el seu primer recull havia obtingut durant la seua absència. Irònic, va escriure a Mayer : « Amb els poetes austríacs passa com amb els cigars a Bremen. S'envien a Amèrica, on reben l'estampilla estrangera, i en tornar a la pàtria tothom s'extasia amb el seu deliciós perfum, mentre que abans ni el diable els hauria volgut tocar. »