Perdicas II: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: rebre la ma de Estrat -> rebre la mà de Estrat |
m Corregit: articipar a les opera -> articipar en les opera |
||
Línia 9:
El [[429 aC]] el rei dels [[odrisis]] de [[Tràcia]], [[Sitalces de Tràcia|Sitalces]], va envair Macedònia amb un exèrcit de cent cinquanta mil homes, amb l'objecte declarat d'establir al tron a [[Amintes III de Macedònia\Amintes]], fill de Filip i nebot de Perdicas. Aquest no va poder presentar resistència efectiva als odrisis i es va haver d'acontentar amb atacs aïllats amb la cavalleria lleugera i a tallar els seus subministraments. L'exèrcit odrisi, massa nombrós, va poder saquejar Macedònia sense oposició i ocupar les ciutats menors, però al no tenir la cooperació de la flota atenenca, i després d'estar un temps a Calcídia, va haver de retornar per manca de provisions. [[Seutes I|Seutes]], el nebot de Sitalces, que havia estat subornat per Perdicas, fou l'element principal en aquesta decisió del rei traci. Seutes va rebre la mà de Estratonice, germana de Perdicas, en recompensa.
Durant els anys següents no apareix esmentat encara que les relacions amb Atenes van romandre hostils. Fou Perdicas que va obtenir l'expedició de [[Bràsides]] ([[424 aC]]) a Macedònia i Tràcia; només arribar el general espartà a Macedònia, Perdicas va reprendre una guerra que lliurava contra [[Arribeu]], rei dels [[lincestes]]. Bràsides va unir les seves forces amb les del rei macedoni, però aviat va jugar un paper de mediador i finalment va signar un tractat amb Arribeu que va molestar molt a Perdicas, i aquest va retirar els subministraments que havia promès als espartans i no va participar
El [[423 aC]] es va signar una treva d'un any entre [[Esparta]] i [[Atenes]] i Bràsides va suspendre les operacions; llavors Perdicas va aconseguir el seu ajut per reprendre la campanya contra Arribeu de [[Lincestis]]; també va aconseguir el suport d'un cos d'[[il·liris]] però aquestos es van passar sobtadament als licenstes, i les forces macedonis, alarmades, van quedar preses del pànic, obligant al rei macedoni a una retirada deixant als espartans en mans de l'enemic; Bràsides va salvar el seu exercit amb una genial retirada, però els espartans van considerar llavors a Perdicas com enemic i poc després es va produir la ruptura.
| |||