Senjawi: diferència entre les revisions

3 bytes afegits ,  fa 8 anys
m
Corregit: articipar al setge de -> articipar en el setge de
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
m (Corregit: articipar al setge de -> articipar en el setge de)
'''Senjawi''' o Sindjawi (àrab Sindjabi o Sinjabi, derivat del persa sandjab i kurd sindjaw que vol dir "Esquirol") és una tribu [[kurds|kurda]] de l'[[Iran]] destacada per les seves posicions proiranianes contra els otomans, els anglesos i els russos fins el final de la [[dinastia qajar|dinastia qadjar]] i la seva oposició a la [[Dinastia Pahlavi|dinastia pahlavi]]. Els nòmades viuen a la regió entre [[Kasr-e Shirin]] i [[Khanakin]]; una part de les seves terres va quedar dins a l'[[Imperi Otomà]] per l'acord de delimitació fronterera del 1914, i va ser part del ''vilayat'' de [[Mossul]] i després de l'[[Iraq]], formant part actualment del [[Kurdistan Iraquià]]. Una part important de la tribu es va sedentaritzar aviat i viu a la [[província de Kermanshah]].
 
La tribu s'esmenta per primer cop durant el conflicte d'[[Herat]]. Sembla que al darrer segle (XVIII) s'havien separat de la tribu Zangena i s'havien unit a la tribu Guran per formar finalment grup separat que va aportar soldats al govern de Pèrsia. La primera guerra per Herat es va desenvolupar el 1833, però es va aturar a la mort del príncep Abbas Mirza, fill del xa [[Fath Ali Shah]] i hereu del tron. La segona guerra d'Herat es va lliurar el 1838 sota [[Muhammad Shah Qadjar]] i la tercera el 1856 al temps de [[Nasir al-Din Shah]]. A la segona guerra s'esmenta un regiment de 200 cavallers senjawis que va participar alen el setge de la ciutat i es diu que com que anaven amb capes fetes amb pell d'esquirol, van rebre el nom de senjawis o sinjawis (vestits de forro d'esquirol).
 
La tribu es va unificar i reforçar sota Gasan Khan del clan Čalawi. El va seguir el seu fill Shir Muhammad Khan que va rebre oficialment el nom de Samsan al-Mamalek (L'espasa aguda dels iranians) que fou governador de Kasr-e Shirin, defensant la zona fronterera dels atacs otomans, així com de les pretensions de russos i anglesos abans i durant la [[I Guerra Mundial]]. Els van seguir tres fills: Ali Akbar Khan Sardar Moktader, Kasem Khan Sardar Naser i Hosayn Khan Salar Zafar. Sardar Moktader fou el més famós; fou empresonat diverses vegades i finalment exiliat a [[Teheran]] en residència vigilada, morint el 1935. Sardar Naser va estar exiliat a [[Qazvín]] va perdre terres i bens i va morir el 1950. I el petit, Salar Zafar, oposat a [[Rida Shah]], es va refugiar a [[Rússia]] el 1930 i va morir víctima de les anomenades purgues [[Stalin|estalinistes]]. El fill de Sardar Naser, Karim Bakhtiyar, va ocupar diversos càrrecs en l'ensenyament i fou ministre d'Educació amb el primer ministre [[Mohammad Mosaddeq]]; va representar a l'Iran a [[la Haia]] en el conflicte per la nacionalització del petroli. Amb la revolució islàmica fou breument ministre d'Afers Exteriors, però desenganyat, es va retirar i va marxar a l'estranger morint als Estats Units el [[4 de juliol]] de [[1995]].
1.168.717

modificacions